Realment les imatges feien posar la pell de gallina esquivant l'infractor tant els ciclistes com els cotxes que li venien en sentit contrari. La veritat es que si no va passar res va ser un verdader miracle.
La mala sort, però, pel conductor/a va ser que un dels ciclistes portava una petita camara d'ultima generació al damunt del casc amb la qual va poder gravar tota la seqüència i que posteriorment va servir per poder denunciar els fets davant els mossos d'esquadra.
Dies després d'apareixer aquests notícia, vaig tenir la ocasió de llegir dos articles a La Vanguardia i El Periodico respectivament fent referència a la confrontació entre cotxes i ciclistes a la majoria de carreteres per les quals han de conviure els uns i els altres.
Jo sóc ciclista, i he tingut aquesta discusió amb els meus companys de pedalada en unes quantes ocasions.
Val a dir, però, que jo vaig escollir ser ciclista de muntanya, es a dir de BTT i va ser per dues raons. La primera perque m'avorreix la bici de carretera i la segona i principal perquè sóc incapaç de disfrutar de la bici pensant que em van avançant vehicles un darrere l'altre cada punt i moment. I de tant en tant algún camió de gran tonatge que sembla un tornado.
Els ciclistes, normalment ens llevem aviat per aprofitar el matí i la majoria de nosaltres a les 8 ja estem rodant muntanya amunt, o carretera avall.
Els que fan carretera solen sortir mes o menys a la mateixa hora, però amb una substancial diferència, que aquests últims el que es troben a l'asfalt a aquelles hores son mes aviat vehicles que solen tornar de "farra", si no tots, uns quants. Tenint en compte a més que nosaltres sortim generalment els caps de setmana i en especial els diumenges. Aquí ja ens trobem la primera comparació entre el perill dels uns i el dels altres (BTT i carretera)
Però aquest no es l'únic perill que podem trobar. Hem de considerar que la diferència de velocitat d'una bici i d'un cotxe es abismal. Encara que el cotxe circuli a 70 (que per un cotxe no es correr) un ciclista normalment va a molta menys velocitat. Per entendre'ns, 70 qms./h es el que agafa el campió del tour de França en una baixada del Tourmalet.
Quan un turisme circula per una carretera sol, per lent que vagi es troba el ciclista al dmunt en un tres i no res. Però aixó no es tot perquè si el cotxe el vol esquivar, el ciclista te dret a rodar en paral.lel amb un altre ciclista, si es dona el cas, i el cotxe a més haurà de guardar una distància de 1,5 mts. Es a dir, hauria de fer un avançament distanciat a uns quatre metres d'ells.
I si parlem de les "rotondes" , en la que un grup de ciclistes es considerat com a una unitat. Si el cap del grup ja está dins de la rotonda, els demés vehícles que circulin per dins s'hauràn d'esperar fins que pase tot el grup. Si el grup es de 30 ciclistes, el cotxe s'ha de parar al mitg de la rotonda? Doncs SI.
Amb aquestes petites reflexions, es normal que la polémica estigui servida. Si a més hi afegim el desconeixement de la majoria dels conductors (perquè els ciclistes tots sabem les normatives de dalt a baix) el conflicte está servit dia si ,dia també. El problema, però, es quan aquest conflicte esdevé en desgràcia.
Les imprudències per tant, poden caure d'un costat o del altre, perquè al final son fruit del comportament de cadascú en funció de les seves obligacions i responsabilitats , però el que esta clar es que el més dèbil sempre acaba essent el mateix, el ciclista.
En fi...mentre reflexioneu sobres tot això, jo...marxo amb la meva BTT cap a muntanya. Allà, si prenc mal la culpa serà nomès meva.
Salut i pedals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada