Fa uns anys, quan jo estava vinculat al Mercat de la Flor i n’era director, ens van vindre a veure la Rosa Galí, regidora de l’Ajuntament en aquella època i la Georgina Xufré a qui li havien encarregat organitzar el Mar de Flors.
La moguda, pretenia, si s’hem permet la comparació, traslladar la idea de “Girona temps de flors” al nostre poble, atenent que Vilassar de Mar, ha estat històricament vinculat al mon de la flor i la planta i a més comptava amb el referent dels professionals de Catalunya, el Mercat de la Flor.
Recordo que quan vàrem tenir la primera trobada, des del propi Mercat ja li havíem donat varies voltes al tema i sempre arribant a la mateixa conclusió; El que a Vilassar sempre havia funcionat eren les tradicionals exposicions a recinte tancat que s’havien fet uns quanta anys enrera amb la inestimable col·laboració dels floricultors del poble i les seves rodalies. Un altre exemple de l'èxit van ser les Hortimostres organitzades al Mercat on també hi tenien accés els particulars. Però la idea al carrer era una altra cosa, que no teníem massa clara.
Aquelles primeres exposicions iniciades a la avinguda Carles III,en els seus inicis, i al veral de l’Ocata posteriorment, tenien èxit perquè tothom s’implicava i ho feien de gust. Tots els floricultors aportaven els seus productes sense filar prim i tothom feia el seu muntatge en un espai comú. Això costava diners, es clar, però eren assumibles per tothom, eren temps en que om es guanyava la vida i es feia de gust sense mirar si es sobrepassava el pressupost, es clar, el pressupost de cadascú no el del poble.
El Model “Girona temps de flors” es un model diferent, els temps també ho son i la gent d’aquí o d’allà, sota la meva opinió, també som diferents. Fer una moguda al carrer, només per la seva extensió ja implica d’entrada moltes més coses; espais grans on es necessita molta mes flor per lluir que en un espai tancat, un equip de persones que s’impliqui desinteressadament, perquè del contrari els costos es disparen, i finalment la implicació de la gent del mateix poble, que no s’aconsegueix fàcilment.
I aquí, es on per mi resideix la clau de l’èxit. Per implicar a la gent del poble cal altre gent amb disponibilitat il·limitada que convenci als ciutadans per guarnir els carrers i/o els propis jardins. Però a més per guarnir-los amb gust, no de qualsevol manera, i regar-los cada dia no deixant que la planta estigui pansida l’endemà mateix fent mes pena que glòria.
Així es com funciona la Fira de l’arbre de Mataró i així es com funciona a Girona temps de flors. Liderat per un grup de persones amb aquesta disponibilitat. Normalment son les associacions dels amics de les flors i les plantes, constituïdes i formades per una majoria de gent jubilada, i alhora entesa que fan aquesta feina recolzats, i en tot cas subvencionats, pels corresponents Ajuntaments.
Per atraure gent de fora, a qui fem venir expressament de diferents indrets , alguns d’ells llunyans, cal fer uns muntatges que valguin la pena, però que alhora no costin un grapat de milions amb ajardinaments que durin dos dies.
Tampoc podem fer decoracions justetes, algunes de les quals no tenen ni flors…entre poc i massa… Al segle XXI cal inventar poc, però si hem de copiar, cal fer-ho bé. Copiar malament no té futur. O costa diners, o costa decepcions… i el que es pitjor…no deixa content a ningú!!!! Una cosa es impulsar iniciatives i l'altre subvencionar-les tota la vida.
dimecres, 10 / juny / 2009
dimarts, 7 / abril / 2009
ADEU AMÓS
Segur que ens ha passat a tots alguna vegada. No saps perquè, hi ha persones amb les que hi “files” des del primer moment, de les que tens el presentiment que son bones persones, que estan plenes de bones intencions i que sempre estan disposades a “regalar” part del seu temps per qualsevol causa compromesa amb el món.
L’Amós Míguelez era aquesta mena de persona. Avui tinc la satisfacció de poder dir que vaig tindre el goig de conneixe’l durant la meva etapa al Mercat de la Flor.
L’Amós venia a comprar pels seus negocis de Ripoll i de Girona, però també era soci i tenia una botiga de complements al Mercat i un box exterior. Això el definia prou bé com una persona compromesa també amb el Mercat.
Sempre que ens veiem feiem la xerrada, no se li acavaben mai les ideies.Tenia botigues i també una empresa de serveis de jardinería i va engegar entre d’altres un projecte amb l’Ajuntament de Ripoll per iniciar al mon de les flors i les plantes als infants a través de les escoles.
El seu projecte “Net i Bonic” consistia a concienciar als alumnes mes joves sobre el respecte pel medi ambient i sobretot per les plantes. Amb això no hi guanyava diners…senzillament sembrava pel futur, i ho feia des de la seva pròpia iniciativa comn a professional del sector. L’Amós sempre va impulsar el consum allà on va aterrar. Pel seu projecte va rebre diversos reconeixements, tant dels ajuntaments amb els qui va consumar aquest projecte com de la Generalitat de Catalunya.
Mes endevant va oferir al Mercat la seva experiencia per tal de posar-la en pràctica a les visites escolars que feiem cada dia de venda directa amb escoles i entitats.
També recordo una anècdota que li va passar un dia de venda directa quan va venir a comprar; Es va deixar damunt d’un carry un sobre amb 263.000.-Ptes. (de les d’abanns que eren molts diners) i quan ja les donava per perdudes les va recuperar perquè un altre comprador les va trobar i les va lliurar a la oficina d’informació. Aquell dia es van trobar dues bones persones. Sr. Tàpies, una vegada més, la darrera en nom de l’Amós, gràcies per ser tant honrat.
Avui l’Amós ens ha deixat...sempre s'en van els "bons"...perquè?. Gràcies per deixar-me formar part del teu cercle de persones estimades. Ens veurem algún dia Amós...i per descomptat, ja saps que jo continuaré sent un enamorat de Ripoll...del teu Ripoll "Net i Bonic"...
L’Amós Míguelez era aquesta mena de persona. Avui tinc la satisfacció de poder dir que vaig tindre el goig de conneixe’l durant la meva etapa al Mercat de la Flor.
L’Amós venia a comprar pels seus negocis de Ripoll i de Girona, però també era soci i tenia una botiga de complements al Mercat i un box exterior. Això el definia prou bé com una persona compromesa també amb el Mercat.
Sempre que ens veiem feiem la xerrada, no se li acavaben mai les ideies.Tenia botigues i també una empresa de serveis de jardinería i va engegar entre d’altres un projecte amb l’Ajuntament de Ripoll per iniciar al mon de les flors i les plantes als infants a través de les escoles.
El seu projecte “Net i Bonic” consistia a concienciar als alumnes mes joves sobre el respecte pel medi ambient i sobretot per les plantes. Amb això no hi guanyava diners…senzillament sembrava pel futur, i ho feia des de la seva pròpia iniciativa comn a professional del sector. L’Amós sempre va impulsar el consum allà on va aterrar. Pel seu projecte va rebre diversos reconeixements, tant dels ajuntaments amb els qui va consumar aquest projecte com de la Generalitat de Catalunya.
Mes endevant va oferir al Mercat la seva experiencia per tal de posar-la en pràctica a les visites escolars que feiem cada dia de venda directa amb escoles i entitats.
També recordo una anècdota que li va passar un dia de venda directa quan va venir a comprar; Es va deixar damunt d’un carry un sobre amb 263.000.-Ptes. (de les d’abanns que eren molts diners) i quan ja les donava per perdudes les va recuperar perquè un altre comprador les va trobar i les va lliurar a la oficina d’informació. Aquell dia es van trobar dues bones persones. Sr. Tàpies, una vegada més, la darrera en nom de l’Amós, gràcies per ser tant honrat.
Avui l’Amós ens ha deixat...sempre s'en van els "bons"...perquè?. Gràcies per deixar-me formar part del teu cercle de persones estimades. Ens veurem algún dia Amós...i per descomptat, ja saps que jo continuaré sent un enamorat de Ripoll...del teu Ripoll "Net i Bonic"...
dimecres, 18 / març / 2009
LA CONVIVÈNCIA ENTRE DOS MERCATS
L’any 1983 neix el Mercat de Flor i Planta Ornmental de Catalunya, fruit de la voluntad dels productors de la comarca de disposar d’una llotja pròpia que els permetès vendre els seus propis productes, desconfiats per la manca de transparència dels majoristes que fins aquell moment eren els seus únics clients. Els mateixos clients que posteriorment venien aquests poductes, majoritariament flor tallada, al mercat majorista de Mercabarna, en els seus inicis ubicat al carrer Lleida.
Creant un mercat pròpi, un mercat d’origen, el pagès podia controlar els preus i podia vendre tant als floristes com als majoristes, aplicant a aquests un descompte per volum de compra.
La ideia, no se si va ser bona o no, però en tot cas el control sobre el preu va ser una raó de pes per tirar endevant amb aquest nou projecte.
Durant els inicis, es van topar amb la resistencia frontal dels majoristes, però mes endevant les coses es van anar adaptant a la nova situació. Alguns majoristes van seguir comprant als pagesos a les seves parades i d’altres els van “castigar”, pero amb el temps tothom va anar assimilant el seu paper.
La situació va comportar que el Mercat de Vilassar es convertis en un Mercat d’origen i Mercabarna en un mercat de destí.
D’aquesta manera ambdos mercats van conviure durant els anys posteriors. Podriem dir que els clients es van auto regular per ells mateixos tenint en compte que els preus de Vilassar al ser directes del productor eren mes competitius alhora que la llotja de contractació era molt ràpida, amb la qual cosa s’havia de ser força àgil per comprar abans i en millor condicions que ningú. A Mercabarna, en canvi, el mercat és mes lent, els preus oscilen menys perque els majoristes hi carreguen el seu marge i això condiciona el preu del producte alhora que els clients tenen mes temps per comprar.
Una vigilia de Sant Jordi, però, el Mercat de la flor de Mercabarna va patir un desafortunat incèndi que va destruir per complert les instal.lacions i durant els anys posteriors es va haver de treballar en un Mercat provisional pendent de la decisió futura per part de la direcció del centre.
Durant un temps, des de l’administració, es va negociar amb les parts per arribar a un consens i fer un Mercat únic, però els interessos, els recels i els origens ho van fer del tot inviable.
Mercabarna va fer una aposta valenta i va comprar uns terrenys al Prat de Llobregat, just al costat del aeroport i un cop remodelat i adaptat l’edifici existent, l’any 2008 s’inaugurà el nou Mercabarna-Flor.
I a partir d’ara que?...La historia actual es un altre. En moments de crisi els articles “de luxe” son els primers que descartem de les nostres butxaques i aquest sector ha estat dels primers en rebre’n les consequències. Però també hi ha altres factors, podriem dir tècnics, que han estat determinants; la importació de paisos tercers (en flor tallada) amb qui no es pot competir pels baixos costos de producció, la invasió dels productes holandesos, i en el cas de Vilassar a més amb la escisió entre la Intermediació del mercat i la SAT. La Intermediació va fer que els darrers anys les exportacions de planta ornamental proliferessin força i el conjunt d’esforços entre els dos sistemes de venda convidaven a l’optimisme.
La realitat d’avui es que s’ha començat a girar la truita. La intermediació, que en el seu moment va justificar una obra de mes de 2000 m/2 deixa les instal.lacions del Mercat i si parlem de la llotja, entre els “paradistes” s’hi trobin gairebé mes “majoristes” que productors, ja que molts d’aquests han anat plegant i d’altres s’han reconvertit en comercials, amb la qual cosa ja es crea la principal incronguència dels principis històrics del Mercat.
El Mercat de Vilassar, s’ha convertit en un punt de concentració puntual i de tipología de clients concrets, de més volum de compra (auto vendes, majoristes, mercadilleros). La resta de clients mes modestos (floristes) que suposen, sota el meu entendre la amplia majoria, están proveïts directament pels pròpis majoristes/auto-vendes sense haver-se de moure del seu negoci. Això agefit a la caiguda en les vendes fa que molts clients prefereixin comprar car (i per tant vendre car) i que els portin a domicili, que desplaçar-se al mercat a buscar millor preu per ser competitius.
El Mercabarna-flor es continúa nutrint única i exclussivament de clients detallistes (floristes), basicament de Barcelona ciutat, acomodats a un tipus de compra sense estrés i sense risc (petites compres degut al ampli horari), però també sense la posibilitat del preu competitiu que ofereix el mercat de Vilassar.
Si a tot això li afegim que des del moment que a l’entorn del Mercat s’ha consentit la proliferació de negocis paral.lels, arrivem a les preguntes de sempre;
Es justifica en aquestes circumstàncies l’existència de dos mercats a menys de 30 kms. de distància? Li calía a Mercabarna-flor la construcció d’un nou mercat tenint en compte que a Vilassar hi havia espais disponibles i que molts dels seus “paradistes” son els mateixos? Es podran soportar els costos de les parades si la oferta dels mercats no atrau els compradors?
El sentit de la paraula “Mercat” es aquell que aglutina la millor oferta en el menor temps possible…sota el meu entendre els Mercats van cavar la seva pròpia tomba el dia que es van voler convertir en cash & carry sense les virtuds pròpies d’un cash & carry…
Creant un mercat pròpi, un mercat d’origen, el pagès podia controlar els preus i podia vendre tant als floristes com als majoristes, aplicant a aquests un descompte per volum de compra.
La ideia, no se si va ser bona o no, però en tot cas el control sobre el preu va ser una raó de pes per tirar endevant amb aquest nou projecte.
Durant els inicis, es van topar amb la resistencia frontal dels majoristes, però mes endevant les coses es van anar adaptant a la nova situació. Alguns majoristes van seguir comprant als pagesos a les seves parades i d’altres els van “castigar”, pero amb el temps tothom va anar assimilant el seu paper.
La situació va comportar que el Mercat de Vilassar es convertis en un Mercat d’origen i Mercabarna en un mercat de destí.
D’aquesta manera ambdos mercats van conviure durant els anys posteriors. Podriem dir que els clients es van auto regular per ells mateixos tenint en compte que els preus de Vilassar al ser directes del productor eren mes competitius alhora que la llotja de contractació era molt ràpida, amb la qual cosa s’havia de ser força àgil per comprar abans i en millor condicions que ningú. A Mercabarna, en canvi, el mercat és mes lent, els preus oscilen menys perque els majoristes hi carreguen el seu marge i això condiciona el preu del producte alhora que els clients tenen mes temps per comprar.
Una vigilia de Sant Jordi, però, el Mercat de la flor de Mercabarna va patir un desafortunat incèndi que va destruir per complert les instal.lacions i durant els anys posteriors es va haver de treballar en un Mercat provisional pendent de la decisió futura per part de la direcció del centre.
Durant un temps, des de l’administració, es va negociar amb les parts per arribar a un consens i fer un Mercat únic, però els interessos, els recels i els origens ho van fer del tot inviable.
Mercabarna va fer una aposta valenta i va comprar uns terrenys al Prat de Llobregat, just al costat del aeroport i un cop remodelat i adaptat l’edifici existent, l’any 2008 s’inaugurà el nou Mercabarna-Flor.
I a partir d’ara que?...La historia actual es un altre. En moments de crisi els articles “de luxe” son els primers que descartem de les nostres butxaques i aquest sector ha estat dels primers en rebre’n les consequències. Però també hi ha altres factors, podriem dir tècnics, que han estat determinants; la importació de paisos tercers (en flor tallada) amb qui no es pot competir pels baixos costos de producció, la invasió dels productes holandesos, i en el cas de Vilassar a més amb la escisió entre la Intermediació del mercat i la SAT. La Intermediació va fer que els darrers anys les exportacions de planta ornamental proliferessin força i el conjunt d’esforços entre els dos sistemes de venda convidaven a l’optimisme.
La realitat d’avui es que s’ha començat a girar la truita. La intermediació, que en el seu moment va justificar una obra de mes de 2000 m/2 deixa les instal.lacions del Mercat i si parlem de la llotja, entre els “paradistes” s’hi trobin gairebé mes “majoristes” que productors, ja que molts d’aquests han anat plegant i d’altres s’han reconvertit en comercials, amb la qual cosa ja es crea la principal incronguència dels principis històrics del Mercat.
El Mercat de Vilassar, s’ha convertit en un punt de concentració puntual i de tipología de clients concrets, de més volum de compra (auto vendes, majoristes, mercadilleros). La resta de clients mes modestos (floristes) que suposen, sota el meu entendre la amplia majoria, están proveïts directament pels pròpis majoristes/auto-vendes sense haver-se de moure del seu negoci. Això agefit a la caiguda en les vendes fa que molts clients prefereixin comprar car (i per tant vendre car) i que els portin a domicili, que desplaçar-se al mercat a buscar millor preu per ser competitius.
El Mercabarna-flor es continúa nutrint única i exclussivament de clients detallistes (floristes), basicament de Barcelona ciutat, acomodats a un tipus de compra sense estrés i sense risc (petites compres degut al ampli horari), però també sense la posibilitat del preu competitiu que ofereix el mercat de Vilassar.
Si a tot això li afegim que des del moment que a l’entorn del Mercat s’ha consentit la proliferació de negocis paral.lels, arrivem a les preguntes de sempre;
Es justifica en aquestes circumstàncies l’existència de dos mercats a menys de 30 kms. de distància? Li calía a Mercabarna-flor la construcció d’un nou mercat tenint en compte que a Vilassar hi havia espais disponibles i que molts dels seus “paradistes” son els mateixos? Es podran soportar els costos de les parades si la oferta dels mercats no atrau els compradors?
El sentit de la paraula “Mercat” es aquell que aglutina la millor oferta en el menor temps possible…sota el meu entendre els Mercats van cavar la seva pròpia tomba el dia que es van voler convertir en cash & carry sense les virtuds pròpies d’un cash & carry…
diumenge, 15 / març / 2009
PARLEM DE JARDINS
El marketing es un dels principals pilars de qualsevol negoci, sobretot en els negocis grans, en els negocis importants. Es clar que no tothom ho veu així; perque hem de gastar en publicitat? De que ens servirá? Es una despesa inútil? Amb els diners que ens estalviem de la publicitat podriem fer altres coses…
El que es inimaginable però, en qualsevol cas es que esta destinat al fracàs aquell comerç o negoci que te el seu aparador absolutament descuidat, I quan parlem d’aparador ho diem amb tota la seva extensió. Dificilment ens podem imaginar una botiga de roba on sempre hi veiem exposats els mateixos models, o una botiga d’il-luminació on les lampares estiguessin apagades? o de cotxes on aquests estiguin bruts i amb desperfectos exteriors? o anant mes enllà un restaurant on els serveis estiguin bruts i descuidats…
Això, que no costa diners, tambè forma part de la paraula màgica anomenada marketing.
Si parlem d’empreses emblematiques, empreses grans o empreses que son referents en el seu sectors…Ens imaginaríem passar pel davant del Corte ingles i veure la façana bruta i els aparadors tancats?
I si parlem de nosaltres. Creiem que tindria molt de futur una floristería o un garden on les flors tinguessin un aspetcte descuidat i les plantes les fulles grogues?
Probablement aquesta reflexió que faig des d’aquestes "humils" quatre ratlles es la mateixa que fan els clients i visitants quan es desplaçen al Mercat de la flor.
No deuen entendre veure uns jardins descuidats quan trepitgen el principal referent del sector de flors i plantes del país...
Per poder mantindre mes de 3000 m/2 d’ajardinament s’ha de subcontractar una empresa “professional” a la que se li pugui exigir mantenir sempre els jardins a punt i els parterres amb les plantes de temporada corresponents de cada estació de l’any. Que les podes es facin regularment i que s’efectuin els tractaments de prevenció de malalties dels arbres i de la gespa quan calgui. I tot això, no es pot fer amb una sola persona a dedicació parcial i pendent de que no agafi la baixa per no endarrerir la feina que comporta una extensió d’ajardinament com la que estem parlant.
Avui, passant per la N-II m’ha estat imposible divisar el Mercat de la Flor totalment amagat darrera les verdisses i plantes desvocades que presideixen els parterres del davant del majestuós i emblematic edifici.
Ens podríem imaginar “El Corte Inglés” a primera linea de carretera amagat darrera un bosc descuidat sense que els seus responsables hi donguessin cap mena d’importància?
Aquí no parlem de crisi…parlem de prioritats…
El que es inimaginable però, en qualsevol cas es que esta destinat al fracàs aquell comerç o negoci que te el seu aparador absolutament descuidat, I quan parlem d’aparador ho diem amb tota la seva extensió. Dificilment ens podem imaginar una botiga de roba on sempre hi veiem exposats els mateixos models, o una botiga d’il-luminació on les lampares estiguessin apagades? o de cotxes on aquests estiguin bruts i amb desperfectos exteriors? o anant mes enllà un restaurant on els serveis estiguin bruts i descuidats…
Això, que no costa diners, tambè forma part de la paraula màgica anomenada marketing.
Si parlem d’empreses emblematiques, empreses grans o empreses que son referents en el seu sectors…Ens imaginaríem passar pel davant del Corte ingles i veure la façana bruta i els aparadors tancats?
I si parlem de nosaltres. Creiem que tindria molt de futur una floristería o un garden on les flors tinguessin un aspetcte descuidat i les plantes les fulles grogues?
Probablement aquesta reflexió que faig des d’aquestes "humils" quatre ratlles es la mateixa que fan els clients i visitants quan es desplaçen al Mercat de la flor.
No deuen entendre veure uns jardins descuidats quan trepitgen el principal referent del sector de flors i plantes del país...
Per poder mantindre mes de 3000 m/2 d’ajardinament s’ha de subcontractar una empresa “professional” a la que se li pugui exigir mantenir sempre els jardins a punt i els parterres amb les plantes de temporada corresponents de cada estació de l’any. Que les podes es facin regularment i que s’efectuin els tractaments de prevenció de malalties dels arbres i de la gespa quan calgui. I tot això, no es pot fer amb una sola persona a dedicació parcial i pendent de que no agafi la baixa per no endarrerir la feina que comporta una extensió d’ajardinament com la que estem parlant.
Avui, passant per la N-II m’ha estat imposible divisar el Mercat de la Flor totalment amagat darrera les verdisses i plantes desvocades que presideixen els parterres del davant del majestuós i emblematic edifici.
Ens podríem imaginar “El Corte Inglés” a primera linea de carretera amagat darrera un bosc descuidat sense que els seus responsables hi donguessin cap mena d’importància?
Aquí no parlem de crisi…parlem de prioritats…
dissabte, 14 / febrer / 2009
VA PER TU SISCU
Crec recordar que una de les primeres persones amb qui vaig tindre una discusió al Mercat va ser amb en Francesc Ventura. El “Siscu” era una persona rebel per naturalesa, això si, tan rebel com lluitadora. Era la seva manera de ser, una persona que allà on hi veia possibilitat de fer negoci no s’ho pensava dues vegades.
Quan el Mercat va decidir aplicar les normes de control de qualitat, ell no va parar fins que va aconsseguir fer les bosses amb l’anagrama de les diferents categories, i les tires de colors per les roses, i els adhesius per posar a les bosses neutres, i els rotllos de plàstic per embolicar els gladiols amb el color de cada categoría…i finalment no va parar fins que va aconsseguir fer les cubetes taronjes de flor tallada de tots els tamanys possibles. Va comprar un motllo que li va costar un munt de diners, ara no recordo quants perque d’això ja fa uns quants anys, pero li va costar un ull de la cara, a ell i es clar, al seu germà Jordi.
Lo d’en Jordi també va tenir el seu merit, ja que li donava el recolzament a les seves propostes, que a vegades, com en el cas del motllo dels cubells fins i tot eren un xic imprudents. S’havien de vendre moltissimes cubetes per amortitzar aquell motllo.
Però el “Siscu” era així d’impulssiu i quan li rodava algun negoci pel cap, no parava de donar-li voltes fins que l’aconsseguia portar a terme.
Al Mercat, les seves parades sempre feien goig i sortien dels limits permesos perquè sempre pensava en millorar la seva oferta i vendre mes que ningú. Per aquest tema, m’hi havia discutit infinitat de vegades, pero…tot i que es posava com una “moto” quan li cridavem l’atenció, al final sempre acabavem resolvent racionalment la situació.
Aquest era el “Siscu” rebel i impulsiu, però… també vaig conneixer un altre “Siscu”. El de l’Hortimostra i el de la Copa Júnior. El que sempre estava disposat a montar un “sidral” per qualsevol moguda. Quan el Mercat va organitzar la Copa Júnior d’art floral, li varem demanar si podia reunir als seus amics del club “motard” per portar 15 Harley’s Davinson i guarnir-les de flor en una de les proves dels concursants. Com era d’esperar no solsament no ens va fallar sinó que varem poder organitzar la millor de totes les edicions de la Copa Júnior. Va ser espectacular veure entrar la seva colla amb ell al front dins la sala de venda amb un munt de Harley’s Davinson en marxa.
Aquest era l’altre “Siscu”, el que sempre estava disposat a col.laborar amb els actes i les causes del Mercat.
“Siscu”, espero que em disculpis per no haver-te vingut a despedir quan vas marxar cap el teu darrer viatge…però ningu no m’en va dir res fins pasat un temps.
Espero que allà on siguis et puguin arrivar aquestes quatre ratlles en prova del meu agraïment i amistat.
Una abraçada.
Quan el Mercat va decidir aplicar les normes de control de qualitat, ell no va parar fins que va aconsseguir fer les bosses amb l’anagrama de les diferents categories, i les tires de colors per les roses, i els adhesius per posar a les bosses neutres, i els rotllos de plàstic per embolicar els gladiols amb el color de cada categoría…i finalment no va parar fins que va aconsseguir fer les cubetes taronjes de flor tallada de tots els tamanys possibles. Va comprar un motllo que li va costar un munt de diners, ara no recordo quants perque d’això ja fa uns quants anys, pero li va costar un ull de la cara, a ell i es clar, al seu germà Jordi.
Lo d’en Jordi també va tenir el seu merit, ja que li donava el recolzament a les seves propostes, que a vegades, com en el cas del motllo dels cubells fins i tot eren un xic imprudents. S’havien de vendre moltissimes cubetes per amortitzar aquell motllo.
Però el “Siscu” era així d’impulssiu i quan li rodava algun negoci pel cap, no parava de donar-li voltes fins que l’aconsseguia portar a terme.
Al Mercat, les seves parades sempre feien goig i sortien dels limits permesos perquè sempre pensava en millorar la seva oferta i vendre mes que ningú. Per aquest tema, m’hi havia discutit infinitat de vegades, pero…tot i que es posava com una “moto” quan li cridavem l’atenció, al final sempre acabavem resolvent racionalment la situació.
Aquest era el “Siscu” rebel i impulsiu, però… també vaig conneixer un altre “Siscu”. El de l’Hortimostra i el de la Copa Júnior. El que sempre estava disposat a montar un “sidral” per qualsevol moguda. Quan el Mercat va organitzar la Copa Júnior d’art floral, li varem demanar si podia reunir als seus amics del club “motard” per portar 15 Harley’s Davinson i guarnir-les de flor en una de les proves dels concursants. Com era d’esperar no solsament no ens va fallar sinó que varem poder organitzar la millor de totes les edicions de la Copa Júnior. Va ser espectacular veure entrar la seva colla amb ell al front dins la sala de venda amb un munt de Harley’s Davinson en marxa.
Aquest era l’altre “Siscu”, el que sempre estava disposat a col.laborar amb els actes i les causes del Mercat.
“Siscu”, espero que em disculpis per no haver-te vingut a despedir quan vas marxar cap el teu darrer viatge…però ningu no m’en va dir res fins pasat un temps.
Espero que allà on siguis et puguin arrivar aquestes quatre ratlles en prova del meu agraïment i amistat.
Una abraçada.
dimarts, 25 / novembre / 2008
CARTA OBERTA AL MERCAT DE FLOR I PLANTA ORNAMENTAL DE CATALUNYA
Desde la distància
Avui he tingut un dia especialment complicat. De fet la vida n’esta plena de situacions complicades que el dia a dia no ens dona la oportunitat d’analizar i en un d’aquests moments en el que no saps que fer, m’he posat a navegar per la xarxa, com faig de tant en tant, i no sé perquè, suposo que per aquelles coses de la nostalgia, he anat a parar a la pagina web del Mercat de la Flor. Aquella pagina de la que en vaig tindre la oportunitat i el goig de participar en la seva creació fa mes de sis anys. No ho puc negar, he sentit nostalgia, molta nostalgia. De fet, la meva etapa al Mercat ha estat la millor etapa de la meva vida professional. En els moments bons i tambè en els més durs, que per altra banda sempre hi son a tot arreu.
Penso en els grans projectes en els que vàrem dipositar tanta il.lusió tantes persones; el Netflor (pioner en la venda per Internet), el “flors x casa” (guinguetes al carrer), el programa de punts i regals per als clients de la venda directa, la campanya “posa flors a la teva vida” per fomentar el consum, l’Obertplant per l’exportació, el cash & carry de flor tallada, i molts d’altres de menys transcendència però no per això menys importants…
Avui, amb certa tristesa, desde la mateixa pagina web, exactament la mateixa que varem crear llavors (no ha canviat res), m’ho miro en la distància i sento encara mes nostalgia. Nostalgia de projectes fallits, de projectes aturats, de projectes trencats per la manca de recolzament per part dels pròpis socis. I em dona la sensació de que aquell Mercat que en Mitjans i la seva junta va impulsar amb una valentia envejable com a motor dels pagesos de la comarca, sembla que hagi tirat la tovallola i es mantingui nomès per pura inercia. I ja sabem que passa amb les inercies…que un dia s’aturen…i mentretant d’altres es renoven i creixen a nomès 30 kms. de nosaltres.
Es ben cert que estem atravessant moments de crisi, ho sabem tots, però això no ha de ser una excusa perquè no s’engegin projectes que ara mes que mai son necessaris. No es pot no apostar per res perquè així no hi han despeses importants i els comptes surten positius. Això no porta enlloc ni crec que sigui la il.lusió de ningú amb un xic d’ambició.
Han passat 25 anys, els mateixos que TV3, i la sensació que em queda avui, es que mentre aquests han crescut i han fet gran el país, el Mercat es fa petit i perd la bandera. La d’un col.lectiu amb poc sentit d’objectius comuns.
Avui ja s’ha desvinculat la Intermediació del Mercat, motiu de les grans disputes de les assemblees en els darrers anys. Ara tot es centra única i exclussivament en la venda directa, en la gran llotja de contractació creada des del primer dia on tothom i te cabuda, els que produeixen i els que importen productes de fora, però en tot cas amb un mateix objectiu. Amb tota sinceritat, crec que es l’hora de prendre decisions importants, d’encetar projectes potents o en el seu cas de recuper-ne els que un dia es van quedar en un racó d’algún calaix.
Avui he tingut un dia especialment complicat. De fet la vida n’esta plena de situacions complicades que el dia a dia no ens dona la oportunitat d’analizar i en un d’aquests moments en el que no saps que fer, m’he posat a navegar per la xarxa, com faig de tant en tant, i no sé perquè, suposo que per aquelles coses de la nostalgia, he anat a parar a la pagina web del Mercat de la Flor. Aquella pagina de la que en vaig tindre la oportunitat i el goig de participar en la seva creació fa mes de sis anys. No ho puc negar, he sentit nostalgia, molta nostalgia. De fet, la meva etapa al Mercat ha estat la millor etapa de la meva vida professional. En els moments bons i tambè en els més durs, que per altra banda sempre hi son a tot arreu.
Penso en els grans projectes en els que vàrem dipositar tanta il.lusió tantes persones; el Netflor (pioner en la venda per Internet), el “flors x casa” (guinguetes al carrer), el programa de punts i regals per als clients de la venda directa, la campanya “posa flors a la teva vida” per fomentar el consum, l’Obertplant per l’exportació, el cash & carry de flor tallada, i molts d’altres de menys transcendència però no per això menys importants…
Avui, amb certa tristesa, desde la mateixa pagina web, exactament la mateixa que varem crear llavors (no ha canviat res), m’ho miro en la distància i sento encara mes nostalgia. Nostalgia de projectes fallits, de projectes aturats, de projectes trencats per la manca de recolzament per part dels pròpis socis. I em dona la sensació de que aquell Mercat que en Mitjans i la seva junta va impulsar amb una valentia envejable com a motor dels pagesos de la comarca, sembla que hagi tirat la tovallola i es mantingui nomès per pura inercia. I ja sabem que passa amb les inercies…que un dia s’aturen…i mentretant d’altres es renoven i creixen a nomès 30 kms. de nosaltres.
Es ben cert que estem atravessant moments de crisi, ho sabem tots, però això no ha de ser una excusa perquè no s’engegin projectes que ara mes que mai son necessaris. No es pot no apostar per res perquè així no hi han despeses importants i els comptes surten positius. Això no porta enlloc ni crec que sigui la il.lusió de ningú amb un xic d’ambició.
Han passat 25 anys, els mateixos que TV3, i la sensació que em queda avui, es que mentre aquests han crescut i han fet gran el país, el Mercat es fa petit i perd la bandera. La d’un col.lectiu amb poc sentit d’objectius comuns.
Avui ja s’ha desvinculat la Intermediació del Mercat, motiu de les grans disputes de les assemblees en els darrers anys. Ara tot es centra única i exclussivament en la venda directa, en la gran llotja de contractació creada des del primer dia on tothom i te cabuda, els que produeixen i els que importen productes de fora, però en tot cas amb un mateix objectiu. Amb tota sinceritat, crec que es l’hora de prendre decisions importants, d’encetar projectes potents o en el seu cas de recuper-ne els que un dia es van quedar en un racó d’algún calaix.
dijous, 19 / abril / 2007
PERFIL
Vaig neixer a Vilassar de Mar ara fa 49 anys. Casat amb l'Helena fa 25 anys (tot un èxit avui dia) i pare de dues filles de 23 i 16 anys. Fill i net de pagesos dels que destacaria les seves qualitats de treballadors i honrats però per damunt de tot, de bones persones.
Aquests son els valors que ells em van transmetre i sobres els quals he intentat basar la meva vida. Diria que crec haver-ho aconsseguit, o al menys aquesta es la sensació que en tinc. Dit d'una altra forma, estic molt orgullós de ser com soc.
Aquests son els valors que ells em van transmetre i sobres els quals he intentat basar la meva vida. Diria que crec haver-ho aconsseguit, o al menys aquesta es la sensació que en tinc. Dit d'una altra forma, estic molt orgullós de ser com soc.
Vida professional
He dedicat 13 dels darrers 15 anys de la meva vida a la tasca de director del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya (http://www.mercatflor.com/). La etapa mes satisfactoria de la meva vida professional, que em va permetre conneixer de molt a prop a moltes persones i veure les coses des de la perspectiva d'un nombrós i important col.lectiu i no des del punt de vista individualista. http://diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/entrevistes:historic:2005:04/_/2472
Posteriorment a la meva etapa al front d'aquesta institució, tinc negocis propis i actualment soc assesor immobiliari en el sector industrial.
Esports, lleure i aficions
He jugat a futbol tota la vida, començant a la U. E. Vilassar, passant per la Salle de Premià, i acabant en el C.F. Mataró de la tercera divisió.
M'agraden practicament tots els esports i actualment practico el B.T.T. (Bicicleta de muntanya) al menys un cop per setmana.
Tot i haver nascut a 100 metres de l'aigüa (Casal de Curació), prefereixo les virtuts de la muntanya que les onades de la mar. (Pot ser perquè em marejo amb facilitat quan vaig a pescar)
He jugat a futbol tota la vida, començant a la U. E. Vilassar, passant per la Salle de Premià, i acabant en el C.F. Mataró de la tercera divisió.
M'agraden practicament tots els esports i actualment practico el B.T.T. (Bicicleta de muntanya) al menys un cop per setmana.
Tot i haver nascut a 100 metres de l'aigüa (Casal de Curació), prefereixo les virtuts de la muntanya que les onades de la mar. (Pot ser perquè em marejo amb facilitat quan vaig a pescar)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
