Eleccions 2011

Per primera vegada des de que tinc dret a vot he seguit tant poc una campaña electoral com en aquesta ocasió.
Es cert que m'ha agafat en un moment en que el meu temps te altres preferències, però no es menys cert que tampoc estic gaire motivat.
I suposo que no dec ser l'únic pel que veig i escolto pel carrer o per les relacions mes properes.

La crisi ens te a tots desconcertats de dalt a baix, i mentre tant els dos grans aspirants "espanyols" a la presidència del govern (encara que jo diria que hores d'ara nomès es un), es dediquen a desqualificar-se mutuament, com han fet sempre deixant de banda que la crisi que ens afecta i que es el que mes ens preocupa a tots requereix uns altres tipus de missatges. O sigui que tinc la impresió de que els politics espanyols segueixen sense enterar-se'n de res.
No tinc clar que aquestes eleccions serveixin d'alguna cosa quan als nostres socis de la U.E. els van intervenint de mica en mica i d'un amb un...aquí fem com si la "peli" no anes amb nosaltres, com sempre !!!

I mentre tant a Catalunya juguem una altra guerra, i també com sempre cadascú pel seu costat. En aquest cas no m'extranya perquè després de la "trinxada" del tripartit aqui ja queda poca cosa, per no dir res, sobretot si parlem de "calers".
I com que encara que estigui enfastiguejat, vulgui o no, sentho les notícies i m'en adono que tenim un greu problema: A CiU li passará factura les mal anomenades "retallades" (jo en dic manca de pressupost), al PSC-PSOE li passará factura la incompetència i la irresponsabilitat de tots coneguda i sobradament demostrada i ERC ja va pagar la seva perqué ja va morir en les passades autonómiques. Per tant un cop feta aquesta refexió, mal em pesi no puc fer altra cosa que preguntar-me: Tots aquests vots aniran a parar al PP?

Doncs si es així...que Deu ens agafi confesats i amb l'escopeta carregada !!!

PERÒ ... A QUIN SECTOR VIVIM ?

Ja fa uns quants anys que em moc per aquests monts de la flor i la planta. De fet els meus orígens vénen de la producció. Però ara quan miro cap enrere penso ... que ens està passant? on anem? ... I no parlo de crisi en el més estricte sentit de la paraula, sinó de la crisi que han promogut alguns operadors del sector i que, tant de bo m'equivoqui,amenaça d'arrossegar a més d'un productor al tancament de la seva empresa ... i si no ho ha fet abans, serà possiblement perquè tota la vida s'ha dedicat a produir i és més que probable que no vulgui o fins i tot sàpiga fer una altra cosa millor (si es que avui hi ha alguna cosa millor)...
Em pregunto com pot haver-hi empreses comercials que per la seva pèssima gestió (i no per la crisi actual) hagin deixat deutes de 10, 20 i 30 mil euros a una vintena de productors. I em pregunto encara més ... Com pot ser que aquests mateixos productors els segueixin suministran? Però ... ens hem tornat bojos ?.... i el més greu ... Com és possible que aquesta "gent" puguin seguir en el sector i caminar pel Mercat amb el cap ben alt, en nom ara d'altres?. ... I aquests en són només un parell d'exemples però n'hi ha més ... també hi ha qui es dedica a vendre planter als productors i aquest mateix suministrador alhora produeix planta acabada per fer la competència als seus pròpis clients .. . que dic fer la competència? ... més que això ... fer la competència deslleial amb preus molt inferiors als preus mitjans del mercat ... és a dir als preus que permetin deixar el marge suficient per pagar aquest planter. Aquesta és la roda de la nostra crisi, al marge que després ens vingui afegida la crisi del consumidor final. Aquest és el nostre sector? Llavors que pintem les empreses series que paguem religiosament als nostres proveïdors i que intentem defensar els nostres productors i alhora ajudar als nostres clients? Qui ens valora? ...Em pregunto perquè serveixen les associacions de produtors? Per decidir nomès el color dels testos de la propera campanya? Doncs així anem i probablement anem a pitjor com algú no hi posi remei ... no us sembla?

i 19 anys després...que?

Corria un mes d'Agost de l'any 92 quan el meu cosí Llorenç em va venir a veure per fer-me una proposta "deshonesta". Ell era el President del Mercat de la Flor i va pensar en mi per ocupar la vacant que havia deixat la Dolors Jaime, tota una institució com a secretaria de Presidencia en els darrers anys.
Jo com a fills de pagesos ho havia viscut d'aprop això del Mercat,però curiosament tot i ser-ne descendent mai vaig estar vinculat a aquest sector professionalment parlant ja que basicament havia desenvolupat la meva carrera en el món del automòbil.

Però les coses son com son i la vida dona les voltes que dona fins que curiosament a vegades van a parar als seus orígens i això es el que em va passar a mi.

Amb el Llorenç, que sempre ha cregut en mi, ens vàrem entendre de seguida i amb la seva Junta Rectora també. Així el 17 de setembre em vaig incorporar per primer cop a la plantilla del Mercat. I dic per primer cop perque com explicaré mes endevant, gairebé sempre hi ha una segona vegada...

La meva funció era la de cap de Mercat, (amb els anys la de Director) que dit d'altra forma es el coordinador de la venta directa pel seu bon funcionament a tots nivells; promoció, funcionament, control de qüalitat, optimització dels recursos, horaris, etc...
Sense haver-ho previst mai de cop em va apareixer la feina de la meva vida.

Aquell Mercat tenia molt cami per recorrer i tant jo, com la Junta com tot el personal de la casa es va contagiar de les nostres ganes de fer coses i alhora disfrutar fent-les: Erem un Mercat de referència i l'haviem de potenciar, teniem una Hortimostra,i l'haviem de fer creixer, teniem una emprempta de mercat en origen i haviem de defensar els nostres productes, teniem un potencial i haviem de portar els clients...en definitiva teniem molta feina pel davant i moltes ganes de fer-la.

Aquells primers anys van ser intensos. Vàrem passar de 60 stands de la Hortimostra a 140 i vàrem crear la Copa Júnior d'Art floral, vàrem crear la Intermediació del Mercat per exportar els productes de la zona a França, vàrem potenciar "La Gaseta" com al màxim element de promoció fent-la arrivar a mes de 5000 clients, vàrem ampliar el Mercat a la zona de serveis per ubicar les principals empreses del sector i també la Intermediació que no parava de creixer, vàrem crear una central de compres perquè els socis es poguessin beneficiar dels preus de les cubetes i les bosses de flor, de les caixes de planta, dels carrys i de tot el material realacionat amb la producció i sobretot amb el control de qüalitat vàrem crear una "marca"...la nostra "papallona" era reconeguda arreu perquè apareixia a tots els embalatges dels productes que passaven pel Mercat....fins i tot vàrem invair Mercabarna d'aquesta "marca"... Eren temps en que tots remavem en la mateixa direcció, temps en que la Junta es prenia molt seriosament les coses i els origens del Mercat i que tenia uns objectius clars i de referència...després va venir el Netflor (mercat telmàtic i l'Oberplant i les jornades de portes obertes de la Intermediació i encara mes endevant la darrera ampliació del Mercat amb mes places de parking i la Nova Intermediació amb mes de 2300 m/2 per la exportació...el projecte de les guinguetes de flor (http://www.loregorri.com), els promopunts i una pila de coses sense parar.

No puc deixar de recordar persones que van marcar aquella época: En Llorenç Vila,(gràcies Llorenç) Josep Noé (una gran persona i amic)com a Presidents i les seves respectives Juntes...i companys de treball com la Ruth (secretària de Presidència)de qui vaig aprendre molt, la Susanna, la Sandra Eiximeno i el Marco (Director cial. de la Intermediació), l'Antoni Falgueras, la Erminia i la Sandra a Intermediació, i altres companys com la Pili, l'Ignasi Barnadas, i el Frederic Aussant (Intermediació de flor)...i com no el Pepe Veigas i el Pedro a la venda directa.

Hi va haver però, un abans (el que he explicat) i un després (que ara explicaré) en la Història del Mercat.

A partir de la darrera ampliació en la que el principal objectiu era el creixement de la Intermediació i l'ampliacio d'espais i aparcament epls clients van començar els recels promoguts per aquells que no van voler participar mai en la comercial i d'altres que la veien com una competència al pròpi Mercat. Aixi desprès del mandat del Josep Noé les coses es van començar a torçar i amb la nova Junta es van crear dos bándols que van abocar a la desunió i desconfiança genera i també vers la meva persona com a professional. Això va comportar que jo demanes una excedència que em van concedir.

Les coses empitjoraven de tal manera que es va produir una moció de censura contra la Junta d'en Josep Mª Gel per part d'un grup de socis liderats per l'Àngel Farina que va a passar a ser el proper President amb la ideia de retornar la filosofia inicial del Mercat i de defensar la Intermediació.

L'Àngel Farina va a tornar a confiar amb mi, la qual cosa li agrairé sempre i em va convençer per tornar a formar part d'aquell nou projecte al que em vag incorporar, dit sigui de pas, sense gaire convençiment després de les experiències passades...Dos anys després vaig plegar definitivament...

La Junta següent (i actual) encapçalada pel Josep Vizacarro va decidir que la Intermediació havia de separar-se de la S.A.T. del Mercat i avui ja no tenen cap mena de vincle. Es més, ni tant sols son llogaters del Mercat.

El control de qüalitat fa temps que va passar a millor vida, l'Hortimostra fa anys que va desapareixer i ja no existeix aquella sinergia que vàrem crear pel fet de que Mercat i Intermediació fossin una mateixa cosa. En definitiva, dona la sensació, quan parles amb els socis de la casa que encara van a vendre a les seves parades, que el Mercat funciona per nomès per la inèrcia del passat i no pas pels projectes del present i del futur...i quan això passa a casa meva en diem "mala peça al tel.ler"...

Ara tinc la sort de tornar a treballar al sector, en una comercial que es dedica ala exportació i que explota la ideia que mai vàrem poder dur a terme a la Intermediació quan el Marco i jo treballavem plegats, i quan miro en la retrospectiva del temps em pregunto com hem sigut capaços d'arrivar a aquesta situació de "tantsentmenfotisme", en la que la crisi no en pot ser la única excusa i em pregunto també com ens hem pogut deixar perdre tot allò que haviem aconsseguit picant molta pedra...i sobretot posant-hi molta il.lusió...

Però la vida continúa i al final la nostàlgia no ens aporta res més que bons records en alguns casos com el meu i suposo que no tant bons en els d'altres quan dintre d'un temps hagin de mirar enrera com ho he fet jo avui i s'hagin de preguntar que es el que van fer, o millor dit...que es el que no van fer !!!

Incorporació a Poleplants

Poleplats es una empresa creada l'any 2006, fruit de la agrupació de 4 productors de la antiga Intermediació del Mercat i del seu director comercial alhesores en Marco Lorenzi.

En la nostra época al Mercat de la Flor, vaig tenir la sort de conneixer i col.laborar amb el Marco en alguns projectes. El Marco juntament amb uns pocs productors de planta de la zona del maresme van crear Intermediació del mercat amb la voluntat d'encetar una nova via de comercialització que dongués la oportunitat als productors de vendre fora de l'ambit del Mercat i principalment a la exportació tenint en compte que França es un consumidor potencial al costat d'Espanya.

Aixi va començar l'any 1991 i la comercial va anar creixent fins a passar d'un sol comercial (Marco) una admimistrativa a mitja jornada i un moço de magatzem a tenir 6 comercials (3 nacional i 3 exportació), 1 director comercial, 2 tècnics en cultiu, 4 administratius, un informàtic, 1 cap de magatzem i 4 moços l'any 2005 ( a més del personal eventual en campanya de primavera). En aquell moment la comercial comptava ja amb mes de 100 productors-proveidors.

L'any 2006 com a consequència de les divergències entre alguns socis així com del propi director comercial neix la noca comercial Poleplants.

Cinc anys després Poleplants ha crescut i avui tinc la sort de poder passar a formar part d'aquest creixement des que el passat 2 de novembre em vaig incorporar a l'empresa.

Es una gran satisfacció per mi que això sigui així perincipalment per dos motius;
El primer pel fet que els socis de la empresa hagin pensat an la meva persona i el segón per la possibilitat de tornar a un sector en el que em vaig sentir tant implicat durant la meva época com a Director del Mercat de la Flor.

Una empresa Poleplants, on els projectes lluny de quedar damunt la taula com en els vells temps, tiren endevant amb seriositat i rigurositat. Amb ideies clares i clients satisfets.

Les esquerdes de Catalunya vistes des de fora

Amb el permis de l'amic Oriol Serra a qui després de llegir aquest article seu admiro encara més, em permeto compartir el seu escrit amb el que em sento plenament identificat tot i que en el meu cas es des de dins.

Diu així:

¿Que és Catalunya?, ¿que ens identifica arreu del mon com a país i cultura amb una identitat pròpia i diferencial de la resta de nacions i cultures del planeta?.

I encara més preguntes... tenim una cultura i trets prou diferencials com per conformar una identitat única en el que avui s'acostuma a definir i acceptar com a nació?. Son aquests elements diferencials prou sòlids i estem disposats a defensarlos com per consolidar la idea sobirana de Catalunya?

LES ESQUERDES DE CATALUNYA VISTES DES DE FORA

Des de fa més de 5 anys visc fora de Catalunya, a Panamà i Veneçuela. Des de la distància física em sento alliberat del clima enrarit i les manipulacions que envolten la vida política i el conflicte inacabable dels catalans i els espanyols.

Observo el nus ideològic i l'infèrtil terreny de combat on es baralla el catalanisme en els inicis del nou mil.leni i penso que estem perden la guerra de les idees nacionalistes catalanes per cansanci, falta de resultats concrets, un pas endevant i tres enrera que ens ofega l'alé i les ilussions. El més greu és que no podem confiar en la nostra classe política ja que sols ha demostrat incapacitat o, pitjor encara, un pragmatisme maquiavèlic que s'en aprofita del cor dels catalans per mantenir les seves parcel.les de poder.

Si a això hi sumem la represió ideològica del centralisme de l'estat espanyol, amb uns recursos intel.lectuals que fan plorar, ens segueixen portant -i ens hi deixem endur- al terreny de debat barruer que més els convé per seguir alimentant el monstre del català insolidari i com a enemic que justifica la idea superior de l'estat espanyol, l'espanyolitat com a be suprem i la catalanitat com a causa marginal d'uns desadaptats reaccionaris.

Malhauradament la reacció comuna dels compatriotes davant aquesta pressió mediàtica és un envalentiment inicial per la discusió pero que quan puja de to i genera amenaçes punitives des del poder central llavors reculem, baixem el cap i parlen amb la boca petita com els nens que saben que el pare els ha descobert una malifeta i moderen el seu comportament esperant un càstig condescendent.

Som ingenus o cobards?, no tenim estratègia?, o no sabem el que volem ni com aconseguir-ho?. A Aquest pas els hi acabarem de donar la raó i haurem de reconèixer que som espanyols de provincia que la seva forma "d'espanyolitat" es la negació o posada en dubte permanent de la pertanyença a un suposat be comú?... Sembla que som la carn de canó que li regala als castellans arguments i calers per sostenir la idea de Espanya... Si les coses segueixen així, quin trist paper tenim reservats els catalans!!!!!

Oriol Serra
Un català a Panamà

Eleccions al Barça 2010

Fa poques setmanes vaig tenir la ocasió d'escoltar a Rac1 la intervenció d'una serie de socis del Barça que volien optar a ser candidats a les properes eleccions.
El meu idolatrat Joan Mª Pou va entrevistar-los a tots durant una sèrie de programes. Les intervencions van començar pels mes mediatics del moment, Godall, Ferrer, Rossell, passant després pels menys coneguts com Guixá, Salvat o Benedito.
De tots ells, qui em va cautivar des del primer moment va ser Agustí Benedito. La seva forma de parlar, la seva seguretat,les seves ideies clares i essent conscient de que la seva única arma davant els seus rivals mediàtics ,era dir les coses pel seu nom i molt clares. Basicament el fet de no vendre patrimoni, de no comptar amb Txiqui Beguiristain o Talin Alexanco, de dir que el Cruyff continuarà com a soci d'honor si així ho decideixen els socis i en definitiva presentant segons ell una proposta de sentit comú i de seny per garantir el futur del Club.

El que més em va cautivar però va ser un dels lemas principals de la campanya "Posem el club a l'alçada de l'equip"
L'endemà mateix de la entrevista, el primer que vaig fer al despertar-me va ser conectar el meu facebook i felicitar-lo enviant un missatge al seu mur i demanant-li poder ser agregat al seu perfil.
La meva sorpresa va ser que en poc menys d'una hora vaig rebre la seva resposta personal i convidant-me a més a formar part del seu equip de treball per la campanya. No m'ho podia creure i no vaig dubtar ni per un moment afegir-me a la seva invitació. Vaig assistir a la segona reunio que va cel.lebrar al Park Hotel de Barcelona i allà vaig veure que aquest paio anava molt en serio.

Nomès arribar a l'entrada de l'hotel ja es va dirigir a mi per saludar-me cosa que encara em va sorprendre més.
Després del seu discurs entre les 215 persones que formavem des d'aquell moment el seu equip de treball tots varem sortir d'allà convençuts de que aquell projecte es merexia si més no passar el tall de les signatures.
I jo particularment estava convençut de que si passavem aquest tall donariem molta guerra i un susto a més d'un. D'aqui que en l'intercanvi d'e-mail's entre els membres de la campanya sempre el signem amb un SdC (Susto de Collons) i ara que ja hem entrat a la final l'hem canviat pel SdV (Susto de veritat).

La nostra campanya ens la hem treballat picant molta pedra i ell mes que ningú. Un dia em va citar a la seu de la plaça de Sant Jaume a soles nomès per encoratxar-me a aconsseguir el màxim de signatures. No sé si aquest gest el va tenir amb tots els membres de l'equip pero si es així la cosa te mèrit i demostra que vol ser el President de tots, socis i simpatitzants.

El passat dijous tots vàem estar convidats al hotel OMM per cel.lebrar la consecució de les signatures i vaig tornar a tenir el goig de felicitar-lo personalment. El dia anterior jo estava nervios i a primera hora li vaig enviar un sms al seu mobil, que ell mateix em va donar el dia que em va citar al seu despatx, preguntant-li si passariem el tall. En 2 minuts em va contestar: "Passare'm" !!!

Avui en el primer debat a Catalunya Radio m'he sentit mes orgullós que mai d'haver donat el meu suport i esforç al gran desconegut, al menys mediàtic. Els que el coneixem de prop saviem que en els debats amb el seu do de paraula i de convicció es menjaria a més d'un candidat i ara entenc també perque el Marc Ingla i els seus interventors van intentar que no passes el tall de les signatures. No dubteu que es un ferm candidat a la Presidència tot i el factor mediàtic de Rosell. En totes les enquestes despres del debat d'avui el trobem ja per davant de Ferrer i d'Ingla...Que ningú el descarti !!!

Jubilació als 67

El passat dimecres vaig estar convidat a participar al programa de TV3 "Banda ampla". El tema del debat era "Jubilació als 67".

Em van localitzar mitjançant el grup del facebook del qual en soc el creador "sóc del 59" i em van seleccionar com a portaveu d'un col.lectiu, els dels nats del 59, que serem els primers que, cas d'aprobar-se la llei que proposa el govern, ens jubilarem 2 anys més tard del que la llei contempla actualment.

La postura que jo vaig anar a defensar, prèvi sondeig amb la gent del grup abans esmentat, és que no estem d'acord amb aquesta proposició qu entenem que no està ben planificada i que a més trenca l'acord que en el seu dia van signar la totalitat dels grups polítics anomenat "Pacte de Toledo". El "Pacte de Todedo" entre moltes d'altres coses contempla que per damunt de tot es mantindrà la edat de jubilació als 65 anys.

Sota la meva opinió i pel que vaig poder veure en el transurs del programa, la de la gran majoria, es que no s'ha d'imposar la edat de la jubilació a partir dels 65. Que cadascú sigui lliure de jubilar-se quan la seva feina, el seu esprit i la seva salut li ho permetin. No es el mateix un ofici de camioner o de pagès que el de comercial o el d'actor per posar alguns exemples. Soc de la opinió que en qualsevol cas ens hariem de regir per anys cotitzats i no pas per anys naturals.

Per altra banda no deixa de ser curiós, que estiguem jubilant empleats de banca als 55, i que per contra volguem perllongar la edat de jubilació quant molta gent de la meva generació esta desesperada busant feina.

El que hem de fer per garantir-nos que tots cobrarem la nostra pensió quan ens arribi el moment, es centrar tots els esforços en crear llocs de treball i donar empenta als emprenedors enlloc de distreure al personal amb noticies que ni tant sols han estat consensuades utilitzant els organs de govern que ha d'utilitzar qualsevol estat democràtic abans de llençar "globus sondes" innecessaris.