Fins aleshores, els qui havien apostat per la reconversió dels seus cultius de flor tallada a planta ornamental no acavaben de sortir-se'n comercialitzant unicament les seves produccions a clients locals, es a dir des de les parades del Mercat. Necessitaven quelcom més que un punt de venda els dilluns, dimecres i divendres.
Així, els membres de la Junta que es dedicaven a la producció de planta van posar en marxa la Intermediació, una nova comercial pels socis de la SAT que tenia per objectiu aconsseguir nous clients al mercat francés amb la finalitat de treure els excedents de les seves produccions.
De la mà del comercial Marco Lorenzi, amb un telèfon, una taula i un racó habilitat al costat de la sala de subhastes s'iniciá un nou sistema de venda pels socis del Mercat, Intermediació del Mercat.
La comercial va tenir molt bona acceptació i ja passada la primera campanya, es comença a programar els cultius per la seguent en funció de les demandes dels primers clients.
Durant els següents anys vàrem assitir a les fires mes importants d'Europa, IPM Essen (Alemanya) i "Salon du Végètal" a Angers (França).
Dos anys després, es va fer una primera ampliació i es va habilitar un magatzem de 1000 m/2 primer i 2300 m/2 després. Així la comercial va anar creixent fins comptar amb una infrastructura formada per 20 treballadors i una facturació impensable en els inicis del projecte.
L'any 2004 començen les divergencies entre alguns socis del Mercat recelosos amb la comercial i Intermediació decideix desvincular-se definitivament del Mercat. Un parell d'anys després traslladen les seves instal.lacions a Cabrera de Mar. Per mi, aquests van ser els dos grans errors.
Malahuradament pel sector, ahir es va consumar la crónica d'una mort anunciada en els darrers mesos de I.D.M. (nom que va adoptar la comercial a partir de 2006).
Els qui vàrem formar part d'aquell projecte en un moment o altre, tot i que vàrem decidir empendre nous camins en el seu moment, ens apenem molt d'aquest final. Personalment, avui sento una gran tristesa.
De entre tots els que hi hem estat vinculats, ja sigui com a treballadors, ja sigui com a productors segur que cadascú en treurà les seves pròpies conclusions. Evidentment, jo en tinc les meves amb el dret que em dona haver-les viscut en primera persona des de 1992 fins 2005, però aquesta es una opinió que em reservo per mi.
El que no puc deixar de preguntar-me es com es pot haver arribat a aquesta situació després d'haver aconsseguit el mes dificil que es tenir els clients i tenir la producció.
Han passat 20 anys i ara mateix es com si hagues tornat al passat, veig el sector en la mateixa situació que a l'any 92.
Com es possible que hagim llençat la feina de 20 anys per la finestra tant facilment? Es que no n'apendre'm mai ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada