Hola Llorenç,
Un cop més ha quedat demostrat que la vida és injusta, que està carregada de contrasentits. Que, com egoistes que som, sempre ens pensem que les coses desagradables només passen a la casa dels altres. Però avui t'ha tocat a tu i de retruc, és clar, a tots nosaltres.
El teu adéu prematur, ens ha deixat bocabadats, sense paraules, amb la sensació de que els que tenim aquest punt de mala llet, com els de Can Geroniet, estem exempts d'agafar el camí del mes enllà per no tornar, sobretot quan se suposa que encara no ens toca.
Amb 63 anys, només 10 més que jo, ple de vitalitat, de ganes de fer coses, lluitador, tossut, a vegades una mica irònic, inconformista des de que et lleves fins que te'n vas a dormir i havent superat un munt de coses a la teva vida. La primera amb només 20 anys quan de cop i volta te'n vas anar i de sobte vas tornar... Des d'aleshores jo et creia indestructible, segur de que un cop més superaries qualsevol circumstància adversa, com ho havies fet sempre. Però malauradament m'equivocava. Ara veig que també els Geroniets som febles, vulnerables, com tothom és clar... de res ens serveix el nostre geni davant d'un enemic més fort que nosaltres... així és la vida, per tothom, inclús per nosaltres.
Llorenç, a tu et dec moltes coses perquè sempre vas tenir confiança en mi. Primer em vas donar l'oportunitat d'estar al teu costat al Mercat de la Flor, on vàrem viure uns anys irrepetibles i on vaig aprendre molt, i molt de tu. Professionalment van ser els millors anys de la meva vida... Un honor! Més tard, vas tornar a comptar amb mi a Poleplants. Per cert, que bé ens ho hem passat cada matí quan venies a fer el cafè repassant el sector de dalt a baix... com ho fèiem al Mercat, però en aquesta ocasió sense cap mena de responsabilitat, només des de la perspectiva i l'experiència viscuda durant aquells anys estel·lars a la casa gran.
Moltes gràcies Llorenç, i també moltes gràcies pel que vas fer pel meu pare. Tu i jo (i suposo que ell allà on sigui també) ja sabem del què parlem. Tampoc oblidaré com el vas estimar de forma especial.
Llorenç, això no s'ha acabat, això continua al més enllà, i lluny de lamentar-nos crec que fins i tot el fa encara més interessant, sabent que tu hi faràs estada.
Gràcies per tot el que ens has donat.
Una immensa abraçada... ens veiem!!
Miquel
Un cop més ha quedat demostrat que la vida és injusta, que està carregada de contrasentits. Que, com egoistes que som, sempre ens pensem que les coses desagradables només passen a la casa dels altres. Però avui t'ha tocat a tu i de retruc, és clar, a tots nosaltres.
El teu adéu prematur, ens ha deixat bocabadats, sense paraules, amb la sensació de que els que tenim aquest punt de mala llet, com els de Can Geroniet, estem exempts d'agafar el camí del mes enllà per no tornar, sobretot quan se suposa que encara no ens toca.
Amb 63 anys, només 10 més que jo, ple de vitalitat, de ganes de fer coses, lluitador, tossut, a vegades una mica irònic, inconformista des de que et lleves fins que te'n vas a dormir i havent superat un munt de coses a la teva vida. La primera amb només 20 anys quan de cop i volta te'n vas anar i de sobte vas tornar... Des d'aleshores jo et creia indestructible, segur de que un cop més superaries qualsevol circumstància adversa, com ho havies fet sempre. Però malauradament m'equivocava. Ara veig que també els Geroniets som febles, vulnerables, com tothom és clar... de res ens serveix el nostre geni davant d'un enemic més fort que nosaltres... així és la vida, per tothom, inclús per nosaltres.
Llorenç, a tu et dec moltes coses perquè sempre vas tenir confiança en mi. Primer em vas donar l'oportunitat d'estar al teu costat al Mercat de la Flor, on vàrem viure uns anys irrepetibles i on vaig aprendre molt, i molt de tu. Professionalment van ser els millors anys de la meva vida... Un honor! Més tard, vas tornar a comptar amb mi a Poleplants. Per cert, que bé ens ho hem passat cada matí quan venies a fer el cafè repassant el sector de dalt a baix... com ho fèiem al Mercat, però en aquesta ocasió sense cap mena de responsabilitat, només des de la perspectiva i l'experiència viscuda durant aquells anys estel·lars a la casa gran.
Moltes gràcies Llorenç, i també moltes gràcies pel que vas fer pel meu pare. Tu i jo (i suposo que ell allà on sigui també) ja sabem del què parlem. Tampoc oblidaré com el vas estimar de forma especial.
Llorenç, això no s'ha acabat, això continua al més enllà, i lluny de lamentar-nos crec que fins i tot el fa encara més interessant, sabent que tu hi faràs estada.
Gràcies per tot el que ens has donat.
Una immensa abraçada... ens veiem!!
Miquel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada