El fet de viure en una casa aillada es básic per entendre que tenir un gos dona certa tranquilitat. El gos borda quan detecta algún moiment extrany o de persones que no pertanyen propiament a l'entorn de la familia, es a dir, personas a les quals estigui acostumat a veure en el que en diriem el seu territori natural.
Ara mateix m'en recordo del Dyc, el Jack, la Linda, la Brisa, la Mirinda, en Tresky, la Nala, la Reina, la Nina i el Baloo.
El nostre gos per excelencia era el Pastor alemán, però tambè hem tingut algun gos "falder" dels que jo anomeno amb carinyo gossos d'interior... el yorkshire i el Cocker americà.
Amb els anys he anat aprenent el sacrifici que representa tenir un gos si el que realment vols es gaudir-ne d'ell i alhora que ell gaudeixi de tú.
L'any 91 un amic em va proposar muntar una escola canina i a partir d'aquell moment vaig començar entendre realment els gossos. Els tractem com a persones i quan son petits com a nadons...i no son ni una cosa ni l'altre...la seva forma d'entendre les coses es diferent a la nostra i si no els parles en el seu idioma i no entens la seva forma de comportament, el mes fàcil es que t'acavis avorrint d'ell i ell s'acavi avorrint de tu.
Des del neixement fins el primer mes de vida, els cadells passen per una gran varietat de canvis que influenciarán enormement en la seva vida adulta.
Per això, es d'especial importància tenir molta cura amb tot el que transcorre durant aquest proces, especialment quan es tracta de cadells orfes, ja que haurem de ser nosaltres miateixos els que interferim en el seu correcte desenvolupament.
El comportament d'un individu es la consequència de la interacció del ambient i la genética individual. La genética es algo fixe, mentre que l'ambient es algo que canvia, be de forma natural o per manipulació deliberada. Per aquest motiu, la socializació i les costums que li ensenyem al nostre cadell son molts importants pel desenvolument d'un individu equilibrat.
Es molt important saber quin gos triar ja que tots els gossos necessiten realitzar algún tipo d'actividad que els exerciti tant física com mentalment. Fer-ho juntament amb el seu propietari es una de les millors teràpies de comportament per a qualsevol gos.
Un gos sense exercici es converteix en un gos frustrat, que es pot convertir en un gos pesat, que bordi de dia i de nit, que no ens faci cas i fins i tot que en ocasions es pugui comportar amb violència. Així es com la gent acava avorrint-se del gos i en moltes ocasions fins i tot acabi abandonant-lo.
Fa uns quants anys, un amic (l'Angel) em va regatar un Schnautzer gegant, el Baloo i vaig descobrir una de les millors raçes del món, algo que com he dit abans també hauriem de tenir en compte a l'hora d'adquirir un gos. El Baloo va ser el primer gos al qui vaig aprendre a disfrutar realment, només li faltava parlar. Plegats vàrem fer agility i vàrem participar a diverses exhibicions i campionats. Allà m'en vaig adonar de lo agraït que es torna un gos quan comparteixes coses amb ell.
Malauradament el Baloo va morir als 9 anys d'una llarga enfermetat i tota la familia vàrem tenir un gran disgust.
Ara fa cinc mesos que vaig adquirir a la "Kaa", una altre Schnautzer gegant. Estic en procés d'ensinestrament básic i encantat del seu comportament. Realment es tracta d'una raça que val la pena escollir si tens les condicions que requereix. Espero disfrutar-la durant molts anys.
Un gos no es un capritxo, es una companyia fidel per gaudir-la mentre visqui! Quan es fa gran, també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada