Crec recordar que una de les primeres persones amb qui vaig tindre una discusió al Mercat va ser amb en Francesc Ventura. El “Siscu” era una persona rebel per naturalesa, això si, tan rebel com lluitadora. Era la seva manera de ser, una persona que allà on hi veia possibilitat de fer negoci no s’ho pensava dues vegades.
Quan el Mercat va decidir aplicar les normes de control de qualitat, ell no va parar fins que va aconsseguir fer les bosses amb l’anagrama de les diferents categories, i les tires de colors per les roses, i els adhesius per posar a les bosses neutres, i els rotllos de plàstic per embolicar els gladiols amb el color de cada categoría…i finalment no va parar fins que va aconsseguir fer les cubetes taronjes de flor tallada de tots els tamanys possibles. Va comprar un motllo que li va costar un munt de diners, ara no recordo quants perque d’això ja fa uns quants anys, pero li va costar un ull de la cara, a ell i es clar, al seu germà Jordi.
Lo d’en Jordi també va tenir el seu merit, ja que li donava el recolzament a les seves propostes, que a vegades, com en el cas del motllo dels cubells fins i tot eren un xic imprudents. S’havien de vendre moltissimes cubetes per amortitzar aquell motllo.
Però el “Siscu” era així d’impulssiu i quan li rodava algun negoci pel cap, no parava de donar-li voltes fins que l’aconsseguia portar a terme.
Al Mercat, les seves parades sempre feien goig i sortien dels limits permesos perquè sempre pensava en millorar la seva oferta i vendre mes que ningú. Per aquest tema, m’hi havia discutit infinitat de vegades, pero…tot i que es posava com una “moto” quan li cridavem l’atenció, al final sempre acabavem resolvent racionalment la situació.
Aquest era el “Siscu” rebel i impulsiu, però… també vaig conneixer un altre “Siscu”. El de l’Hortimostra i el de la Copa Júnior. El que sempre estava disposat a montar un “sidral” per qualsevol moguda. Quan el Mercat va organitzar la Copa Júnior d’art floral, li varem demanar si podia reunir als seus amics del club “motard” per portar 15 Harley’s Davinson i guarnir-les de flor en una de les proves dels concursants. Com era d’esperar no solsament no ens va fallar sinó que varem poder organitzar la millor de totes les edicions de la Copa Júnior. Va ser espectacular veure entrar la seva colla amb ell al front dins la sala de venda amb un munt de Harley’s Davinson en marxa.
Aquest era l’altre “Siscu”, el que sempre estava disposat a col.laborar amb els actes i les causes del Mercat.
“Siscu”, espero que em disculpis per no haver-te vingut a despedir quan vas marxar cap el teu darrer viatge…però ningu no m’en va dir res fins pasat un temps.
Espero que allà on siguis et puguin arrivar aquestes quatre ratlles en prova del meu agraïment i amistat.
Una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada