Desde la distància
Avui he tingut un dia especialment complicat. De fet la vida n’esta plena de situacions complicades que el dia a dia no ens dona la oportunitat d’analizar i en un d’aquests moments en el que no saps que fer, m’he posat a navegar per la xarxa, com faig de tant en tant, i no sé perquè, suposo que per aquelles coses de la nostalgia, he anat a parar a la pagina web del Mercat de la Flor. Aquella pagina de la que en vaig tindre la oportunitat i el goig de participar en la seva creació fa mes de sis anys. No ho puc negar, he sentit nostalgia, molta nostalgia. De fet, la meva etapa al Mercat ha estat la millor etapa de la meva vida professional. En els moments bons i tambè en els més durs, que per altra banda sempre hi son a tot arreu.
Penso en els grans projectes en els que vàrem dipositar tanta il.lusió tantes persones; el Netflor (pioner en la venda per Internet), el “flors x casa” (guinguetes al carrer), el programa de punts i regals per als clients de la venda directa, la campanya “posa flors a la teva vida” per fomentar el consum, l’Obertplant per l’exportació, el cash & carry de flor tallada, i molts d’altres de menys transcendència però no per això menys importants…
Avui, amb certa tristesa, desde la mateixa pagina web, exactament la mateixa que varem crear llavors (no ha canviat res), m’ho miro en la distància i sento encara mes nostalgia. Nostalgia de projectes fallits, de projectes aturats, de projectes trencats per la manca de recolzament per part dels pròpis socis. I em dona la sensació de que aquell Mercat que en Mitjans i la seva junta va impulsar amb una valentia envejable com a motor dels pagesos de la comarca, sembla que hagi tirat la tovallola i es mantingui nomès per pura inercia. I ja sabem que passa amb les inercies…que un dia s’aturen…i mentretant d’altres es renoven i creixen a nomès 30 kms. de nosaltres.
Es ben cert que estem atravessant moments de crisi, ho sabem tots, però això no ha de ser una excusa perquè no s’engegin projectes que ara mes que mai son necessaris. No es pot no apostar per res perquè així no hi han despeses importants i els comptes surten positius. Això no porta enlloc ni crec que sigui la il.lusió de ningú amb un xic d’ambició.
Han passat 25 anys, els mateixos que TV3, i la sensació que em queda avui, es que mentre aquests han crescut i han fet gran el país, el Mercat es fa petit i perd la bandera. La d’un col.lectiu amb poc sentit d’objectius comuns.
Avui ja s’ha desvinculat la Intermediació del Mercat, motiu de les grans disputes de les assemblees en els darrers anys. Ara tot es centra única i exclussivament en la venda directa, en la gran llotja de contractació creada des del primer dia on tothom i te cabuda, els que produeixen i els que importen productes de fora, però en tot cas amb un mateix objectiu. Amb tota sinceritat, crec que es l’hora de prendre decisions importants, d’encetar projectes potents o en el seu cas de recuper-ne els que un dia es van quedar en un racó d’algún calaix.
2 comentaris:
Amb el temps conseguim veure les coses mes objectivament i sovint pensem que altres actituts o solucions podrien haver estat mes encertades.Pero realment en el pasat tots actuem per qui som en aquell temps,per com vivim aquells moments,fem el que creiem que es millor i si aixi actuem ens permet mirar enrera satisfets de la nostre feina encara que els resultats no siguin els que desitjariem, podem mirar amb nostalgia la porta que em tancat i veure que les coses segueixan igual o pitjor que les haviem deixat pero no podem oblidar quins van ser els motius,com els viviem,quans obstacles vem enfrontar abans de pendre la decisiò de marxar.
coincideixo amb u que sempre hem de tenir la imaginacio en marxa, que sempre hem de treballar amb nous projectes, sino la maquina es para.
com tu dius ara son temps estranys on ningu s'atreveix a cir ni a fer res nomes a aturar el que altres varen començar, ens calen noves hortimostres, netflors, mercapunts i mes coses que caldra que inventem o ens quedarem pel cami.
salut.
pep roig.
Publica un comentari a l'entrada