NADAL

“Ara que la nit s’ha fet mes llarga…Ara que els carrers estan de festa”…aixì es com comença la meva canço preferida quan s’acosten les festes de Nadal. Unes festes que em porten sentiments contradictoris. Unes festes que recordo maravelloses quan era petit i que al llarg dels anys han anat perdent força en el meu interior, probablement perqué com tot a la vida, les coses tenen sempre un inici i un final…Es el cicle de la vida i crec que el Nadal, al menys en el meu cas, les  reflecteix perfectament. 

Durant la teva infáncia totes les coses es tenyeixen de color de rosa. Sinó tot, gairebé tot  es fantástic…els teus pares, germans, els tiets preferits , els cosins, els avis i les iaies…en definitiva tots aquells que s’ajunten al voltant d’una mateixa taula el dia de Nadal per  recordar-nos que la familia es de les coses mes importants que han de passar per la teva vida.

I així ho és…durant un temps. Un temps a qui a uns els cundeix més que a d’altres però que tard o d’hora s’et va esveint quan els teus referents es queden pel camí. De fet, si  la vida fora lògica (que no ho és) els primers en marxar per jerarquia seríen els avis, i això si que ho tenim assumit de ben petits però malauradament, està clar  que no sempre es així.

A la nostra familia, la de la infància i la de l’adolescencia, no ho va ser i vàrem perdre els nostres pares quan no els tocava, i es clar, es molt difícil que essent així els Nadals puguin tornar a ser els mateixos Nadals de sempre.

A mesura que et vas fent mes gran i crees la teva pròpia familia, passes per la vicaria i tens fills intentes tornar a reviure aquell esperit que creies perdut, i he de confesar que ets capàç d’aconsseguir-ho. De fet, esperes aquestes festes per transmetre tota la felicitat, aquella que s’et va trencar a tu, als teus pròpis fills. En aquesta etapa revius tots aquells moments d’anyorança que un dia et corresponien i que algú et va robar, sense saber ni entendre el perqué.

En la mateixa mesura que creixen els teus fills, també comences a entendre que tot i que ara hi siguem «tots », passen coses a l’entorn de la familia, que son alienes a tú, però que et condicionesn i et distancíen. De sobte algunes de les coses deixen de ser tant boniques i a 'hora «falses» perquè no estàs disposat a acceptar que et facin combregar amb «rodes de molí» ni un dia més. Ja has madurat i no et creus tots els comptes de «fades» que t’explicaven de petit. La vida reial es una altra cosa i veus que alguns dels “teus” tot i que encara hi son, cada cop son menys.  

La màgia i a l'hora la nostàlgia del Nadal t'acosta a tots els records i reflexións, i quan per aquestes dates surts al carrer  i escoltes de fons la teva cançó preferida, t'en adones que el dia de Nadal ja es a prop i que les estovalles de sempre quedaràn massa grosses a la taula.

Es el cicle de la vida, mai tot es perfecte, però lo important es que els que hi son, hi son perquè t'estimen.

Bon Nadal !!