Aquest matí m'he despertat amb la sensació que alguna cosa havia canviat al meu país. No serà d'avui per demà, es clar, però la demostració del que vol a partir d'ara el poble de Catalunya ha quedat clar.
Nosaltres hem tingut el goig de poder assistir a la manifestació independentista mes multitudinaria de la història de Catalunya.
Podiem haver optat per quedar-nos a casa i no haver de patir els inconvenients que comporta desplaçar-se en vehicle, aparcar, fer cues, esperar, els embussos d'entrar i sortir de la ciutat, etc. a un esdeveniment d'aquestes magnituts, però ahir ho teníem clar. Ara ja sabem que hi ha coses que costin el que costin es fan a gust, i s'han de fer in-situ.
Avui estem contents i orgullosos. Contents d'haver-hi participat personalment i orgullosos del nostre país i de la nostra gent, del seny i de l'absencia absoluta d'incidents. Orgullosos d'una manifestació on no es cridava en contra de ningú sinó a favor d'una causa i d'uns drets que ens corresponen i també de que per primera vegada tots anessim en una mateixa direcció, amb una sola consigna i sense que prevalguin els colors per damunt de les causes. Així avançarem!!! d'una altra forma segur que no.
Movilitzar un milió i mig de persones (pel cap baix) es movilitzar molta gent.Alguns diuen que si som set milions hi ha una gran majoria que no hi van anar i per tant en cas d'un referèndum el "SI" a la independència no s'imposaria. No hi estic d'acord. Avui amb tota la gent que he parlat i que no hi van ser, han coincidit que van optar quedar-se a casa per evitar-se enrenous, però no per manca de ganes de ser-hi...Es algo que nomès sabrem el dia del referendum...que tard o dhora arribarà, però la sensació que es percebia ahir des de dins i des de fora es que ara sí, alguna cosa esta canviant...
Fa un temps, no massa llunyà quan veies algu amb l'estelada pensaves ;"Mira un independentista", aquest sommia truites. Reconnec que jo era dels que pensava així.
Però ahir el 95% de les senyeres eren estelades i això es el que realment ha canviat...jo mateix no en vaig poder comprar cap perquè feia dies que estaven esgotades.
Ahir hi va haver nomès una formació politica que va patir un daltabaix. Ahir els Socialistes de Catalunya van signar la seva sentència definitiva quedant-se a casa amb la seva bandera federalista, que per cert, encara no se quin aspecte té. Al menys jo no l'he vist mai.
Vaig sentir una sensació extranya de veure històrics socialistes catalans com la Tura, el Maragall o la Geli abandonats a la sort d'una formació politica que fa temps que ha perdut els papers i que saltant-se les recomanacions del partit van assistir-hi a títol personal.
Avui s'inicia un nou cami, aquell que encara s'hi vulgui a puntar sempre serà benvingut...som-hi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada