Amb el permis de l'amic Oriol Serra a qui després de llegir aquest article seu admiro encara més, em permeto compartir el seu escrit amb el que em sento plenament identificat tot i que en el meu cas es des de dins.
Diu així:
¿Que és Catalunya?, ¿que ens identifica arreu del mon com a país i cultura amb una identitat pròpia i diferencial de la resta de nacions i cultures del planeta?.
I encara més preguntes... tenim una cultura i trets prou diferencials com per conformar una identitat única en el que avui s'acostuma a definir i acceptar com a nació?. Son aquests elements diferencials prou sòlids i estem disposats a defensarlos com per consolidar la idea sobirana de Catalunya?
LES ESQUERDES DE CATALUNYA VISTES DES DE FORA
Des de fa més de 5 anys visc fora de Catalunya, a Panamà i Veneçuela. Des de la distància física em sento alliberat del clima enrarit i les manipulacions que envolten la vida política i el conflicte inacabable dels catalans i els espanyols.
Observo el nus ideològic i l'infèrtil terreny de combat on es baralla el catalanisme en els inicis del nou mil.leni i penso que estem perden la guerra de les idees nacionalistes catalanes per cansanci, falta de resultats concrets, un pas endevant i tres enrera que ens ofega l'alé i les ilussions. El més greu és que no podem confiar en la nostra classe política ja que sols ha demostrat incapacitat o, pitjor encara, un pragmatisme maquiavèlic que s'en aprofita del cor dels catalans per mantenir les seves parcel.les de poder.
Si a això hi sumem la represió ideològica del centralisme de l'estat espanyol, amb uns recursos intel.lectuals que fan plorar, ens segueixen portant -i ens hi deixem endur- al terreny de debat barruer que més els convé per seguir alimentant el monstre del català insolidari i com a enemic que justifica la idea superior de l'estat espanyol, l'espanyolitat com a be suprem i la catalanitat com a causa marginal d'uns desadaptats reaccionaris.
Malhauradament la reacció comuna dels compatriotes davant aquesta pressió mediàtica és un envalentiment inicial per la discusió pero que quan puja de to i genera amenaçes punitives des del poder central llavors reculem, baixem el cap i parlen amb la boca petita com els nens que saben que el pare els ha descobert una malifeta i moderen el seu comportament esperant un càstig condescendent.
Som ingenus o cobards?, no tenim estratègia?, o no sabem el que volem ni com aconseguir-ho?. A Aquest pas els hi acabarem de donar la raó i haurem de reconèixer que som espanyols de provincia que la seva forma "d'espanyolitat" es la negació o posada en dubte permanent de la pertanyença a un suposat be comú?... Sembla que som la carn de canó que li regala als castellans arguments i calers per sostenir la idea de Espanya... Si les coses segueixen així, quin trist paper tenim reservats els catalans!!!!!
Oriol Serra
Un català a Panamà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada