Fa poques setmanes vaig tenir la ocasió d'escoltar a Rac1 la intervenció d'una serie de socis del Barça que volien optar a ser candidats a les properes eleccions.
El meu idolatrat Joan Mª Pou va entrevistar-los a tots durant una sèrie de programes. Les intervencions van començar pels mes mediatics del moment, Godall, Ferrer, Rossell, passant després pels menys coneguts com Guixá, Salvat o Benedito.
De tots ells, qui em va cautivar des del primer moment va ser Agustí Benedito. La seva forma de parlar, la seva seguretat,les seves ideies clares i essent conscient de que la seva única arma davant els seus rivals mediàtics ,era dir les coses pel seu nom i molt clares. Basicament el fet de no vendre patrimoni, de no comptar amb Txiqui Beguiristain o Talin Alexanco, de dir que el Cruyff continuarà com a soci d'honor si així ho decideixen els socis i en definitiva presentant segons ell una proposta de sentit comú i de seny per garantir el futur del Club.
El que més em va cautivar però va ser un dels lemas principals de la campanya "Posem el club a l'alçada de l'equip"
L'endemà mateix de la entrevista, el primer que vaig fer al despertar-me va ser conectar el meu facebook i felicitar-lo enviant un missatge al seu mur i demanant-li poder ser agregat al seu perfil.
La meva sorpresa va ser que en poc menys d'una hora vaig rebre la seva resposta personal i convidant-me a més a formar part del seu equip de treball per la campanya. No m'ho podia creure i no vaig dubtar ni per un moment afegir-me a la seva invitació. Vaig assistir a la segona reunio que va cel.lebrar al Park Hotel de Barcelona i allà vaig veure que aquest paio anava molt en serio.
Nomès arribar a l'entrada de l'hotel ja es va dirigir a mi per saludar-me cosa que encara em va sorprendre més.
Després del seu discurs entre les 215 persones que formavem des d'aquell moment el seu equip de treball tots varem sortir d'allà convençuts de que aquell projecte es merexia si més no passar el tall de les signatures.
I jo particularment estava convençut de que si passavem aquest tall donariem molta guerra i un susto a més d'un. D'aqui que en l'intercanvi d'e-mail's entre els membres de la campanya sempre el signem amb un SdC (Susto de Collons) i ara que ja hem entrat a la final l'hem canviat pel SdV (Susto de veritat).
La nostra campanya ens la hem treballat picant molta pedra i ell mes que ningú. Un dia em va citar a la seu de la plaça de Sant Jaume a soles nomès per encoratxar-me a aconsseguir el màxim de signatures. No sé si aquest gest el va tenir amb tots els membres de l'equip pero si es així la cosa te mèrit i demostra que vol ser el President de tots, socis i simpatitzants.
El passat dijous tots vàem estar convidats al hotel OMM per cel.lebrar la consecució de les signatures i vaig tornar a tenir el goig de felicitar-lo personalment. El dia anterior jo estava nervios i a primera hora li vaig enviar un sms al seu mobil, que ell mateix em va donar el dia que em va citar al seu despatx, preguntant-li si passariem el tall. En 2 minuts em va contestar: "Passare'm" !!!
Avui en el primer debat a Catalunya Radio m'he sentit mes orgullós que mai d'haver donat el meu suport i esforç al gran desconegut, al menys mediàtic. Els que el coneixem de prop saviem que en els debats amb el seu do de paraula i de convicció es menjaria a més d'un candidat i ara entenc també perque el Marc Ingla i els seus interventors van intentar que no passes el tall de les signatures. No dubteu que es un ferm candidat a la Presidència tot i el factor mediàtic de Rosell. En totes les enquestes despres del debat d'avui el trobem ja per davant de Ferrer i d'Ingla...Que ningú el descarti !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada