El 12 de maig, des de fa uns anys es recorda que existeix una malaltia que afecta en un alt percentatge a les dones, la fibromiàlgia. La gran desconeguda i en aquests estat espanyol la gran obviada, la negada, la no reconeguda. Poc a poc alguns metges ja tenen consciència de la seva existència i intenten recomanar remeis per ajudar a suportar-la. Les afectades pateixen un dolor constant durant 24 hores diàries i set dies a la setmana. Com el seu nom indica és dolor muscular i per tant, al desconèixer els orígens, els millors remeis acostumen a ser relaxants musculars que normalment són els components dels medicaments per combatre les depressions. Les benzodiazepines, el diazepan, els tricíclics, el triptizol, ajuden en bona part a fer aquest efecte de relaxació del muscle i per tant el dolor es redueix. No marxa mai. Les inhabilita. El cos perd la seva forma.
També canvia la forma de viure. La de les malaltes i els seus. Poden fer un dia de gran festa, de viatge, d'escapada però l'endemà precisen descansar. El seu cos no els aguanta el ritme normal. I cal comptar amb les que a més tenen fatiga crònica. Han de portar una vida més tranquil·la. Tots, elles i la família i per tant la mentalitat ha de canviar. S'han de fer les coses d'una forma diferent. Anar al cinema ja no és tant habitual. Que estiguin assegudes en la mateixa postura més de mitja hora seguida ja és com un miracle. Per tant el mateix que anar en avió, en tren. En cotxe si ho poden fer però aturant-se al menys cada hora per poder estirar les cames. Els hàbits familiars han de canviar-se i per tant la mentalitat. Però això tant sols és qüestió de mentalitzar-se. Fer un canvi de xip.
El més greu és que en aquest País i en tot l'estat espanyol encara no està reconeguda com a tal, com a malaltia comuna. Fins fa ben poc encara hi havia metges i metgesses que les tractaven com a malaltes mentals. Les envien a visites amb psiquiatres. No tenen res mental. És quelcom que causa que el sistema muscular es vagi deteriorant. Com experiència personal, ja que la meva esposa Marta és una de les afectades, puc dir que la nostra vida va començar a canviar fa gairebé 12 anys. Una malaltia que li ha fet canviar la seva vida i la de tots.
Espero que la celebració del dia serveixi per molt més que per recordar-la. Cal trobar un remei efectiu. De ben segur que les afectades preferirien estar treballant gràcies a un medicament efectiu que continuar tota la seva vida amb la malaltia desconeguda per tothom menys per ella.
---------------------------------------------------------------------------------
Aquesta es una carta escrita per un amic, en Miquel Quintana que jo per la meva part he volgut publicar al meu blog perquè tot i que el meu cas es mes recent, (fa gairebé 2 anys) vull fer un reconneixement a la meva Helena alhora que ajudar a divulgar aquesta malaltía, descuneguda per molts i ignorada per d'altres.
1 comentari:
Sortosament cap de les dones de la meva vida ha patit fibromiàlgia. Però per causa de la meva feina he pogut tractar amb força persones afectades. I puc dir-te que el pitjor (tot i ésser gravíssim) no és la incomprensió social, ni la ceguesa dels metges i els jutges. El pitjor és que massa dones han d'encarar-se a un entorn familiar que enlloc d'oferir-los suport i amor, les culpabilitza, les acusa de fer comèdia i els exigeix que segueixin fent el mateix paper de mares i mestresses de casa (de pal de paller) que feien abans de caure malaltes, a risc de veure's, en cas contrari, menystingudes i abandonades.
Publica un comentari a l'entrada