Llegeixo amb sorpresa i alhora indignació la noticia apareguda aquesta setmana a la premsa ocupant la primera plana.
Felix Millet, que estava sent investigat per frau com a President de Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, ara es declara culpable, segons sembla per expres consell del seu advocat.
Home d’aparent tarannà respectuós, President ‘una institució fins aleshores exemplar (ara sembla que nomès de portes en fora). Ex-directiu del F.C. Barcelona i perquè no dir-ho, amb cara de bona persona.
No en tinc cap prova, però n’estic convençut de que Millet no actuava sol. Es impossible fer un desfalc d’aquestes dimensions, durant tants anys sense que ningú més hi estigui implicat.
Que hi tenen a dir els auditors en tot això? Ens preguntem molts.
Això em fa venir a la memòria records i vivències que ja tenia pràcticament oblidades.
La meva vida professional va estar vinculada uns quants anys al Mercat de la Flor de Vilassar. Aquesta SAT actuava sota una Junta Rectora que era reelegida cada quatre anys i constantment auditada. I us ben asseguro que els comptes es poden presentar de moltes formes. Fins i tot es poden arribar a fer obres civils per un valor del doble del que s’ha pressupostat i son aprovades per l’ assemblea general dels socis.
Vaig estar sota les ordres de quatre Juntes Rectores i vaig poder comprovar que et pots trobar de tot; persones collonudes, persones interessades, i persones que entren sent collonudes i acaben sent interessades.
Quan ets tota una institució, o quan representes un sector tens accés a molts contactes d’alt nivell. Sobretot quan s’organitza un esdeveniment, una inauguració o un acte polític, on molts d’aquests venen a penjar-se medalles Es negocien molts interessos comuns que afecten al sector i com a representant del mateix tens la oportunitat d’apropar-te a gent important.
Tot això que he viscut, i evidentment salvant les distàncies, m’ha tornat a la memòria quan he vist el cas Millet. De vegades els contactes t’apropen tant a la gent important, a la gent de poder, que pots caure en certes temptacions que acaben sent irreparables. Podria ser que en Millet fos un d’aquests casos. Tard o d’hora es demostrarà.
M’agradaria pensar que casos com aquest siguin casos comptats, encara que sembla que cada vegada proliferen més. Però aquest especialment, per tractar-se d’una persona fins aleshores presumptament honrada i d’una institució presumptament modèlica ha fet que al llegir aquesta noticia m’hagi indignat especialment.
Hi ha persones que neixen bones i es moren bones. Hi ha persones que neixen malèvoles i moren com si fossin bones perquè ningú ha descobert el seu passat. I també hi ha persones que neixen bones, es tornen malèvoles i moren soles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada