Fa uns anys, quan jo estava vinculat al Mercat de la Flor i n’era director, ens van vindre a veure la Rosa Galí, regidora de l’Ajuntament en aquella època i la Georgina Xufré a qui li havien encarregat organitzar el Mar de Flors.
La moguda, pretenia, si s’hem permet la comparació, traslladar la idea de “Girona temps de flors” al nostre poble, atenent que Vilassar de Mar, ha estat històricament vinculat al mon de la flor i la planta i a més comptava amb el referent dels professionals de Catalunya, el Mercat de la Flor.
Recordo que quan vàrem tenir la primera trobada, des del propi Mercat ja li havíem donat varies voltes al tema i sempre arribant a la mateixa conclusió; El que a Vilassar sempre havia funcionat eren les tradicionals exposicions a recinte tancat que s’havien fet uns quanta anys enrera amb la inestimable col·laboració dels floricultors del poble i les seves rodalies. Un altre exemple de l'èxit van ser les Hortimostres organitzades al Mercat on també hi tenien accés els particulars. Però la idea al carrer era una altra cosa, que no teníem massa clara.
Aquelles primeres exposicions iniciades a la avinguda Carles III,en els seus inicis, i al veral de l’Ocata posteriorment, tenien èxit perquè tothom s’implicava i ho feien de gust. Tots els floricultors aportaven els seus productes sense filar prim i tothom feia el seu muntatge en un espai comú. Això costava diners, es clar, però eren assumibles per tothom, eren temps en que om es guanyava la vida i es feia de gust sense mirar si es sobrepassava el pressupost, es clar, el pressupost de cadascú no el del poble.
El Model “Girona temps de flors” es un model diferent, els temps també ho son i la gent d’aquí o d’allà, sota la meva opinió, també som diferents. Fer una moguda al carrer, només per la seva extensió ja implica d’entrada moltes més coses; espais grans on es necessita molta mes flor per lluir que en un espai tancat, un equip de persones que s’impliqui desinteressadament, perquè del contrari els costos es disparen, i finalment la implicació de la gent del mateix poble, que no s’aconsegueix fàcilment.
I aquí, es on per mi resideix la clau de l’èxit. Per implicar a la gent del poble cal altre gent amb disponibilitat il·limitada que convenci als ciutadans per guarnir els carrers i/o els propis jardins. Però a més per guarnir-los amb gust, no de qualsevol manera, i regar-los cada dia no deixant que la planta estigui pansida l’endemà mateix fent mes pena que glòria.
Així es com funciona la Fira de l’arbre de Mataró i així es com funciona a Girona temps de flors. Liderat per un grup de persones amb aquesta disponibilitat. Normalment son les associacions dels amics de les flors i les plantes, constituïdes i formades per una majoria de gent jubilada, i alhora entesa que fan aquesta feina recolzats, i en tot cas subvencionats, pels corresponents Ajuntaments.
Per atraure gent de fora, a qui fem venir expressament de diferents indrets , alguns d’ells llunyans, cal fer uns muntatges que valguin la pena, però que alhora no costin un grapat de milions amb ajardinaments que durin dos dies.
Tampoc podem fer decoracions justetes, algunes de les quals no tenen ni flors…entre poc i massa… Al segle XXI cal inventar poc, però si hem de copiar, cal fer-ho bé. Copiar malament no té futur. O costa diners, o costa decepcions… i el que es pitjor…no deixa content a ningú!!!! Una cosa es impulsar iniciatives i l'altre subvencionar-les tota la vida.
1 comentari:
Ara ja sé de què et coneixia. Segur que havies passat més d'una vegada pel DARP. Jo hi treballava des de l'any 1981. No sabia que tenies un blog. Jo també en tinc un altre. Enhorabona Miquel pel post. No vaig poder anar aquest any al mar de flors. Massa feina amb la política, la família (tinc tres fill) i el treball de les garrofes com per passejar.
La teva cara m'era familiar.
Per quan la trobada dels 50anyeros??
Jo els faig aquest diumenge.... i n'estic molt contenta diguin el que diguin, els anys donen experiència i taules, O no?
Publica un comentari a l'entrada