Fa 12 anys, quan tornava d’Angers d’un viatge de feina, vaig acompanyar l’Angel Puig a casa seva des de l’aeroport, crec recordar que aquell viatge l’haviem fet amb l’avió.
En arrivar a la finca, vaig veure que tenia una parella de schnautzers gegants que em van impactar molt. De fet era la raça mes maca que havia vist desprès de la meva passió pel pastor s alemáns. Quines plantes que tenien!!!
Recordo que feia poques setmanes que haviem hagut de sacrificar el “Jack”, un pastor aleman barrejat amb pastor belga. Un gos tremendament esverat pero molt bo en la practica de l’agility (quan no hi havia cap femella a prop, això sí).
Vaig prometre, com també ho vaig fer en les anteriors ocasions, que després d’aquell mal trangul no tornaria a tindre cap mes gos. Però no em vaig poder resistir a canviar d’opinió en observar aquella parella de shnaurzers”.
Per si fos poc, l’Àngel em va dir que acabaven de tenir camada i que si en volia un, era per mi. No m’ho podia creure…nomès vaig necessitar uns minuts per canviar d’opinió i acceptar el seu regal. Carai...i quin regal...
Quan vaig arrivar a casa amb aquella bestiola tots van “flipar” i ningú hi va posar repars, já tenim un nou gos a la familia.
Entre tots varem començar a proposar noms i la decissió per consens va ser posar-li “Baloo”.
He de dir que tots els gossos que hem tingut a casa s’han fet estimar, però em Baloo potser há estat diferent, há sigut molt fidel, molt educat, i molt esportista com el “Jack”, i sobretot molt noble i per tot això diria que ens l’hem estimat de forma especial.
Fins i tot ens l’emportavem de vacances quan anavem de camping, amb l’inconvenient que representava carregar una bestia de 50 kg. dins el cotxe fins la Vall d’Aran o l’Aragó.
Fa um any i mig el vàrem haver d’ingresar al hospital veterinari amb uma infecció general de pronóstic greu. Nomès entrar i fer-li les primeres proves já ens van donar poques esperançes...però s’em va sortir, era com um roure i s’en va sortir. L’anavem a veure tots cada dia al vespre i ell, n’estic convençut, nomès per aquest fet va triar viure.
Una setmana i mitja al hospital i cap a casa a cuidar-lo com um bebé, amb alimentació especial fins que es va recuperar del tot...bé, gairebé del tot perque amb el pas del temps va anar perdent pes fins que va deixar de menjar i já no va tenir forçes per remuntar...de fet gairebé ni per aixecar-se.
Finalment, el passat disabte el vàrem haver de sacrificar perquè no soportavem més veure’l patir...
No sé si tornaré a tenir um altre gos, però si finalment es així...estigues tranquil Baloo, no et prendrà mai el teu lloc perquè dificilment podrà ser tan dòcil, noble i fidel com tú. Gràcies Baloo per donar-nos a tota la familia 12 anys de companyía.
En arrivar a la finca, vaig veure que tenia una parella de schnautzers gegants que em van impactar molt. De fet era la raça mes maca que havia vist desprès de la meva passió pel pastor s alemáns. Quines plantes que tenien!!!
Recordo que feia poques setmanes que haviem hagut de sacrificar el “Jack”, un pastor aleman barrejat amb pastor belga. Un gos tremendament esverat pero molt bo en la practica de l’agility (quan no hi havia cap femella a prop, això sí).
Vaig prometre, com també ho vaig fer en les anteriors ocasions, que després d’aquell mal trangul no tornaria a tindre cap mes gos. Però no em vaig poder resistir a canviar d’opinió en observar aquella parella de shnaurzers”.
Per si fos poc, l’Àngel em va dir que acabaven de tenir camada i que si en volia un, era per mi. No m’ho podia creure…nomès vaig necessitar uns minuts per canviar d’opinió i acceptar el seu regal. Carai...i quin regal...
Quan vaig arrivar a casa amb aquella bestiola tots van “flipar” i ningú hi va posar repars, já tenim un nou gos a la familia.
Entre tots varem començar a proposar noms i la decissió per consens va ser posar-li “Baloo”.
He de dir que tots els gossos que hem tingut a casa s’han fet estimar, però em Baloo potser há estat diferent, há sigut molt fidel, molt educat, i molt esportista com el “Jack”, i sobretot molt noble i per tot això diria que ens l’hem estimat de forma especial.
Fins i tot ens l’emportavem de vacances quan anavem de camping, amb l’inconvenient que representava carregar una bestia de 50 kg. dins el cotxe fins la Vall d’Aran o l’Aragó.
Fa um any i mig el vàrem haver d’ingresar al hospital veterinari amb uma infecció general de pronóstic greu. Nomès entrar i fer-li les primeres proves já ens van donar poques esperançes...però s’em va sortir, era com um roure i s’en va sortir. L’anavem a veure tots cada dia al vespre i ell, n’estic convençut, nomès per aquest fet va triar viure.
Una setmana i mitja al hospital i cap a casa a cuidar-lo com um bebé, amb alimentació especial fins que es va recuperar del tot...bé, gairebé del tot perque amb el pas del temps va anar perdent pes fins que va deixar de menjar i já no va tenir forçes per remuntar...de fet gairebé ni per aixecar-se.
Finalment, el passat disabte el vàrem haver de sacrificar perquè no soportavem més veure’l patir...
No sé si tornaré a tenir um altre gos, però si finalment es així...estigues tranquil Baloo, no et prendrà mai el teu lloc perquè dificilment podrà ser tan dòcil, noble i fidel com tú. Gràcies Baloo per donar-nos a tota la familia 12 anys de companyía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada