L’any 1983 neix el Mercat de Flor i Planta Ornmental de Catalunya, fruit de la voluntad dels productors de la comarca de disposar d’una llotja pròpia que els permetès vendre els seus propis productes, desconfiats per la manca de transparència dels majoristes que fins aquell moment eren els seus únics clients. Els mateixos clients que posteriorment venien aquests poductes, majoritariament flor tallada, al mercat majorista de Mercabarna, en els seus inicis ubicat al carrer Lleida.
Creant un mercat pròpi, un mercat d’origen, el pagès podia controlar els preus i podia vendre tant als floristes com als majoristes, aplicant a aquests un descompte per volum de compra.
La ideia, no se si va ser bona o no, però en tot cas el control sobre el preu va ser una raó de pes per tirar endevant amb aquest nou projecte.
Durant els inicis, es van topar amb la resistencia frontal dels majoristes, però mes endevant les coses es van anar adaptant a la nova situació. Alguns majoristes van seguir comprant als pagesos a les seves parades i d’altres els van “castigar”, pero amb el temps tothom va anar assimilant el seu paper.
La situació va comportar que el Mercat de Vilassar es convertis en un Mercat d’origen i Mercabarna en un mercat de destí.
D’aquesta manera ambdos mercats van conviure durant els anys posteriors. Podriem dir que els clients es van auto regular per ells mateixos tenint en compte que els preus de Vilassar al ser directes del productor eren mes competitius alhora que la llotja de contractació era molt ràpida, amb la qual cosa s’havia de ser força àgil per comprar abans i en millor condicions que ningú. A Mercabarna, en canvi, el mercat és mes lent, els preus oscilen menys perque els majoristes hi carreguen el seu marge i això condiciona el preu del producte alhora que els clients tenen mes temps per comprar.
Una vigilia de Sant Jordi, però, el Mercat de la flor de Mercabarna va patir un desafortunat incèndi que va destruir per complert les instal.lacions i durant els anys posteriors es va haver de treballar en un Mercat provisional pendent de la decisió futura per part de la direcció del centre.
Durant un temps, des de l’administració, es va negociar amb les parts per arribar a un consens i fer un Mercat únic, però els interessos, els recels i els origens ho van fer del tot inviable.
Mercabarna va fer una aposta valenta i va comprar uns terrenys al Prat de Llobregat, just al costat del aeroport i un cop remodelat i adaptat l’edifici existent, l’any 2008 s’inaugurà el nou Mercabarna-Flor.
I a partir d’ara que?...La historia actual es un altre. En moments de crisi els articles “de luxe” son els primers que descartem de les nostres butxaques i aquest sector ha estat dels primers en rebre’n les consequències. Però també hi ha altres factors, podriem dir tècnics, que han estat determinants; la importació de paisos tercers (en flor tallada) amb qui no es pot competir pels baixos costos de producció, la invasió dels productes holandesos, i en el cas de Vilassar a més amb la escisió entre la Intermediació del mercat i la SAT. La Intermediació va fer que els darrers anys les exportacions de planta ornamental proliferessin força i el conjunt d’esforços entre els dos sistemes de venda convidaven a l’optimisme.
La realitat d’avui es que s’ha començat a girar la truita. La intermediació, que en el seu moment va justificar una obra de mes de 2000 m/2 deixa les instal.lacions del Mercat i si parlem de la llotja, entre els “paradistes” s’hi trobin gairebé mes “majoristes” que productors, ja que molts d’aquests han anat plegant i d’altres s’han reconvertit en comercials, amb la qual cosa ja es crea la principal incronguència dels principis històrics del Mercat.
El Mercat de Vilassar, s’ha convertit en un punt de concentració puntual i de tipología de clients concrets, de més volum de compra (auto vendes, majoristes, mercadilleros). La resta de clients mes modestos (floristes) que suposen, sota el meu entendre la amplia majoria, están proveïts directament pels pròpis majoristes/auto-vendes sense haver-se de moure del seu negoci. Això agefit a la caiguda en les vendes fa que molts clients prefereixin comprar car (i per tant vendre car) i que els portin a domicili, que desplaçar-se al mercat a buscar millor preu per ser competitius.
El Mercabarna-flor es continúa nutrint única i exclussivament de clients detallistes (floristes), basicament de Barcelona ciutat, acomodats a un tipus de compra sense estrés i sense risc (petites compres degut al ampli horari), però també sense la posibilitat del preu competitiu que ofereix el mercat de Vilassar.
Si a tot això li afegim que des del moment que a l’entorn del Mercat s’ha consentit la proliferació de negocis paral.lels, arrivem a les preguntes de sempre;
Es justifica en aquestes circumstàncies l’existència de dos mercats a menys de 30 kms. de distància? Li calía a Mercabarna-flor la construcció d’un nou mercat tenint en compte que a Vilassar hi havia espais disponibles i que molts dels seus “paradistes” son els mateixos? Es podran soportar els costos de les parades si la oferta dels mercats no atrau els compradors?
El sentit de la paraula “Mercat” es aquell que aglutina la millor oferta en el menor temps possible…sota el meu entendre els Mercats van cavar la seva pròpia tomba el dia que es van voler convertir en cash & carry sense les virtuds pròpies d’un cash & carry…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada