11S - El dia de després

Aquest estiu he passat uns dies a Zahara de los Atunes provincia de Cádis. També he passat un parell de dies a Sevilla.. De fet Sevilla ja la coneixia ocasionalment i a Cadis hi havia estat uns quants cops per motius de feina quan treballava al Mercat de la Flor.

Val a dir que vaig passar uns dies fantàstics, junt amb els meus amics  Vicente i Pilar.  Amb el Vicente, casualment ens vàrem conneixer a la "mili", i som amics des de fa mes de 35 anys. Estic molt orgullós d'haver compartit amb ells no sols aquests dies d'estiu, sinó molts altres moments. De fet, ens hem trucat sovint durant tots aquests anys i abans de que el Fran (fill del Vicente i la Pilar) i la Laia , la meva filla petita, es coneixessin a la UAB per pura casualitat.

Aquest estiu, també he conegut als  amics del Vicente. Com diuen ells los amigos de la playa, perquè de fet tots  viuen a Sevilla encara que estiuejen a Zahara.

Diu el refrany que Dios los cria y ellos se juntan y verdaderament nomès tinc paraules d'agraïment per l'acolllida de tots. No ens ha faltat de res mentre hem estat allà i ens han tractat com si ens coneixessim de tota la vida.

M'agrada la gent així, perqué també m'encanta integrar-me allà on vaig com si fos un més. M'agrada aprendre de les seves costums, la seva forma de ser i la seva manera d'entendre la vida i disfrutar-la.

El mateix he pensat quan he anat a altre províncies d'España com el pais Basc, La Rioja, Asturias, Santander, Granada, Murcia i fins i tot Madrid que es precisament on el Vicente i jo vàrem fer la "mili".

Crec que perquè jo pensi així només hi ha un secret, que per mi es un secret molt natural, i que es diu integració. El que més m'agrada quan visito altres cultures, o formes de fer es adaptarme, aprendre i ser un més.

Així, la vida sempre m'ha estat molt fàcil i tothom m'ha apreciat allà on he anat.

La Mireia, la meva filla gran, serà mare de bessons d'aqui pocs dies, si Déu vol. La seva parella es nascuda a Mataró tot i que la familia es Cordobesa i castellano parlants. Com és lògic de tant en tant ens ajuntem tots i ens ho passem genial.

Ahir, uns vàrem assistir a la "V" de la diada i d'altres no. Cadascú  va optar per fer el que mes li venia de gust com no podía ser d'altra forma.

Avui, després de la eufòria viscuda  tocava fer balanç, llegir els diaris, escoltar els mitjans de comunicació i treure'n conclusions. Jo en dic "saborejar les emocions el dia de després"

Un cop fet aquest exercici, s'em fa dificil entendre algunes declaracions dels mitjans i dels partits centralistes. No podré entendre mai, probablement perquè jo sempre reconnec l'éxit encara que sigui dels altres, com es pot parlar publica i gratuitament de coses com : "Fractura social", "separatismo" o "gente manipulada por el lider politico de turno". Com si aquí els liders fossin fonamentalistes talibans i la gent no tingués criteri propi ni personalitat. Tampoc entendré mai com es poden obviar que 1.800.000 personas reclamant que els deixin opinar es per alguns poc més que un joc de samarretes de colors.

Mai he tingut cap problema a Sevilla, ni a Cadis, ni a Murcia ni a Madrit en la vida. No penso deixar de ser amic dels meus amics com tampoc penso deixar de practicar i aprendre dels seus costums quan ens trobem  aqui o allà...

Després de tres anys de reivindicacions massives al meu país, s'em fa díficil imaginar que algúns encara siguin incapaços d'entendre que no es una qüestió de passaports, ni de rabieta col.lectiva, ni de voler parlar nomès el català, sinó de la força, les ganes i la il.lusió de construir un país normal amb una cultura pròpia, on hi càpiga tothom però on no hi càpiga la corrupció (tampoc la nostra). Un país que sigui capaç d'administrar-se amb els seus pròpis recursos  per continuar essent el motor económic que ha estat  sempre i que vol continuar essent perquè tothom qui hi viu es pugui continuar guanyant la vida.