Quan a l'any 1994 el sector va aconsseguir una tipus d'IVA reduit, no va ser fruit de la casualitat. Entre tots ens ho vàrem treballar i es cert que va comportar molta feina burocratica, però va valer la pena. Ja se sap que las cosas de Palacio van despacio, però amb els arguments que teniem damunt la taula n'hi va haver prou per convencer als nostres politics, primer els d'aquí i després els d'allà...
Les raons eren molt clares ja que d'altre forma no podriem estar a l'alçada dels nostres competidors europeus. I per aquells temps estavem parlant d'un diferencial de -5 punts. Es a dir, proposavem un tipus reduit al 7% quan el general estava al 12%.
No va ser gaire dificil convençer ningú per saber que en un sector primari, on nomès calia donar una volta pel Mercat de Vilassar per veure quants albarans oficials es feien, tothom va entendre que la forma mes fàcil de recaptar era rebaixar i no pas augmentar. La meva opinió personal es que es mes il.lús aquell que es pensa que demanant mes recapta més, perquè arriba un moment que quan la corda es tensa massa s'acaba trencant.
I ara la corda s'ha tensat massa. El sector no pot suportar un IVA del 21 % i en el conjunt de l'estat espanyol s'ha unit per fer front a aquesta mesura, però ni els bons contactes de FEPEX amb l'actual govern han servit per aconsseguir res, ni sembla que en el futur serveixin tampoc. Estem davant d'uns politics centralistes absolutaments tancats en el seu mon i en contra de tot el que no ells entenguin per recaptar diners apujant tots els impostos i contradint-se alhora amb els seus arguments de pre campanya electoral. No hi ha res a fer i en aquesta ocasió parlem del 21 % i no pas del 12 %.
Aquests numeros condemnen del tot al sector. Ja hi ha empreses que han caigut i d'altres que tenim ben a prop que malauradament ho faran en els proxims mesos.
A Calatunya i Andalusia, que som els dos principals productors de flors i plantes, de moment ens salven les exportacions que segons dades de la propia FEPEX (Federacion Española de exportadores), els primers exportem 30 milions d'euros i els andalusos 36 milions d'euros.
Però...i el consum local??? A España hi ha mes de 400 gardens 3000 jardiners i 13.000 floristeries. Estem parlant de milers de llocs de treball des de la producció fins la venda al detall. i tot i així abans de la puja ja erem el pais amb menys consum per càpita anual per sota dels 25€. (França esta als 48€ i Alemanya als 65€ per posar dos exemples)
Amb l'increment del IVA del 8 al 21 % nomès aconseguim dues coses que ja em pogut constatar en els dos mesos que portem amb el nou tipus impositiu; Per una banda tots estem facturant menys i per l'altra, la economía "sumergida" ha augmentat considerablement.
Vista la situació nomès ens queda el consol de la Independència.
Estic comnvençut que en un país com el nostre , en el que la agricultura ha tingut i encara té un pes sumament important i en el que el sector ornamental ocupa el segon lloc en producció i exportació a nivell estatal, si algún dia son els nostres polítics els qui tenen la potestat de decidir sabrán que el que reactiva la económia en un sector primari que competeix contra ma d'obra barata i altres factors, no es el de l'asfixia a traves dels impostos sinó el de l'impuls a traves de llocs de treball.
Només els nostres ens poden ajudar i em consta que hi ha la total voluntat de fer-ho.
Si volem salvar les nostres produccions, si volem que els camps no s'abandonin per manca de competitivitat, si volem reactivar la económia i si volem salvar les nostres empreses, tot això passa per mantenir l'IVA al tipus reduit del 10%.
Si es la independència la que ens ha de conduir cap a la esperança, benvinguda sigui !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada