dissabte, 14 d’abril del 2012
Sant Jordi 2012. Entre poc i massa...
S'acosta Sant Jordi i com cada any els mitjans de comunicació, principalment la premsa escrita es fa resó d'aquesta diada tant i tant nostra.
Com cada setmana, quan acompanyo a la Helena a fer les compres de casa al mercat, prenc els setmanaris gratuïts que normalment distribueixen la majoria de comerços. I es clar, aquests mitjans locals parlen de les roses amb mes propietat per la proximitat amb el Mercat de la Flor i per tradició de producció de flors i plantes de la comarca al llarg de la historia. Se suposa que també parlen amb mes coneixement de causa igual que se suposa que les fonts haurien de ser fiables per les mateixes raons.
En dos d'aquests mitjans llegeixo que aquest any es vendrán set milions de roses de les quals un 20/25% seran de producció local.
Crec que els meus coneixements primer com a cap del Mercat de la Flor i posteriorment com a Director durant 13 any aixi com la condició de fill de productor em donen el dret a poder si més no rebatre o puntualitzar aquestes dades.
El meu analisi previ comença per fer una estimació de les dones que hi ha a Catalunya i si partim de la base que tenim 7 milions d'habitants es calcula que com a molt un 55% son dones de les quals un percentatge important son menors que no han arrivat a la adolescencia com igualment se suposa que hi ha un altre percentatge a qui no regalen roses. Per tant, en la mes optimista de les suposicions deuen quedar entre dos milions i dos milions i mig de dones susceptibles de ser obsequiades.
Podem rebatre facilment aquest argument si pensem que cada dona reb unes 3 roses de mitjana, pero la experiència em demostra que no es així.
Per tant no podem pretendre vendre 7 milions de roses en un dia i menys encara en temps de crisi.
Si volem podem fer els comptes des d'un altre prisma mes técnic i més professional que es el de la quantitat que compren els majoristes i us asseguro que no hi ha 70 majoristes que cadascun d'ells distribueixi 100.000 roses.
Una altre qüestió que em sobta es que el 20% minim se li otorga producció local.
Actualment al Maresme (perquè a la resta de Catalunya ja no es produeixen roses)queden quatre productors i quan dic quatre vull dir quatre de comptats. Em consta que entre tots no arriven a les 5 hectarees de producció.
Si tenim en compte que per campanya la mitja de producció es d'entre 10 i 14 roses m/2( en el millor dels casos i si res no falla en el llarg procés que això suposa) vol dir que la xifra ens porta a una quantitat de entre 500.000 i 600.000 roses i no de 1.500.000 (que suposaria el 20% de 7 milions d'unitats venudes).
Estic absolutament a favor de que hi hagi persones i mitjans que es dediquin a imprimir de tant en tant dossis d'optimisme en aquests temps en que tot va de capacaiguda, però una cosa es ser optimista i l'alte es ser realista.
La meva reflexió no pretén anar contra qui ha donat la informació (tot i que s'ha d'anar amb cura a l'hora de donar dades), ni tampoc pels qui les han publicat. La meva reflexió va per tot alló que ens hem deixat perdre entre tots plegats.
Per un costat cap als governants per no protegir les produccións locals permetent a cap preu les importacions de països tercers (tinguent mitjans legals per fer-ho des de l'OCM). I per l'altre per no ser rigorosos amb nosaltres mateixos a l'hora de fer un producte de qüalitat. Per no acceptar els controls de qüalitat imposats pel Mercat en el seu moment entenent que era un entorpiment i no una defensa del nostre producte.
I ara tenim el que tenim i estem on estem i de res serveix queixar-nos d'esdeveniments que fa temps es veien a venir.
Ara, només cal prendre nota del que ens va passar a la nostra comarca del Maresme primer en l'epoca de les patates i després de la flor tallada, i que ens serveixi una vegada mes d'experiència perquè no ens torni a passar el mateix amb la planta ornamental en la que avui encara en som un referent.
Això no treu que la diada de Sant Jordi d'enguany serà un èxit, sobretot pel fet que caigui en dia laborable, factor que sempre s'ha demostrat com a determinant. Només caldrà esperar que la climatologia no ens jugi una mala passada i que contrebueixi a arrodonir la jornada.
Salut i força per encarar el futur !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada