i 19 anys després...que?

Corria un mes d'Agost de l'any 92 quan el meu cosí Llorenç em va venir a veure per fer-me una proposta "deshonesta". Ell era el President del Mercat de la Flor i va pensar en mi per ocupar la vacant que havia deixat la Dolors Jaime, tota una institució com a secretaria de Presidencia en els darrers anys.
Jo com a fills de pagesos ho havia viscut d'aprop això del Mercat,però curiosament tot i ser-ne descendent mai vaig estar vinculat a aquest sector professionalment parlant ja que basicament havia desenvolupat la meva carrera en el món del automòbil.

Però les coses son com son i la vida dona les voltes que dona fins que curiosament a vegades van a parar als seus orígens i això es el que em va passar a mi.

Amb el Llorenç, que sempre ha cregut en mi, ens vàrem entendre de seguida i amb la seva Junta Rectora també. Així el 17 de setembre em vaig incorporar per primer cop a la plantilla del Mercat. I dic per primer cop perque com explicaré mes endevant, gairebé sempre hi ha una segona vegada...

La meva funció era la de cap de Mercat, (amb els anys la de Director) que dit d'altra forma es el coordinador de la venta directa pel seu bon funcionament a tots nivells; promoció, funcionament, control de qüalitat, optimització dels recursos, horaris, etc...
Sense haver-ho previst mai de cop em va apareixer la feina de la meva vida.

Aquell Mercat tenia molt cami per recorrer i tant jo, com la Junta com tot el personal de la casa es va contagiar de les nostres ganes de fer coses i alhora disfrutar fent-les: Erem un Mercat de referència i l'haviem de potenciar, teniem una Hortimostra,i l'haviem de fer creixer, teniem una emprempta de mercat en origen i haviem de defensar els nostres productes, teniem un potencial i haviem de portar els clients...en definitiva teniem molta feina pel davant i moltes ganes de fer-la.

Aquells primers anys van ser intensos. Vàrem passar de 60 stands de la Hortimostra a 140 i vàrem crear la Copa Júnior d'Art floral, vàrem crear la Intermediació del Mercat per exportar els productes de la zona a França, vàrem potenciar "La Gaseta" com al màxim element de promoció fent-la arrivar a mes de 5000 clients, vàrem ampliar el Mercat a la zona de serveis per ubicar les principals empreses del sector i també la Intermediació que no parava de creixer, vàrem crear una central de compres perquè els socis es poguessin beneficiar dels preus de les cubetes i les bosses de flor, de les caixes de planta, dels carrys i de tot el material realacionat amb la producció i sobretot amb el control de qüalitat vàrem crear una "marca"...la nostra "papallona" era reconeguda arreu perquè apareixia a tots els embalatges dels productes que passaven pel Mercat....fins i tot vàrem invair Mercabarna d'aquesta "marca"... Eren temps en que tots remavem en la mateixa direcció, temps en que la Junta es prenia molt seriosament les coses i els origens del Mercat i que tenia uns objectius clars i de referència...després va venir el Netflor (mercat telmàtic i l'Oberplant i les jornades de portes obertes de la Intermediació i encara mes endevant la darrera ampliació del Mercat amb mes places de parking i la Nova Intermediació amb mes de 2300 m/2 per la exportació...el projecte de les guinguetes de flor (http://www.loregorri.com), els promopunts i una pila de coses sense parar.

No puc deixar de recordar persones que van marcar aquella época: En Llorenç Vila,(gràcies Llorenç) Josep Noé (una gran persona i amic)com a Presidents i les seves respectives Juntes...i companys de treball com la Ruth (secretària de Presidència)de qui vaig aprendre molt, la Susanna, la Sandra Eiximeno i el Marco (Director cial. de la Intermediació), l'Antoni Falgueras, la Erminia i la Sandra a Intermediació, i altres companys com la Pili, l'Ignasi Barnadas, i el Frederic Aussant (Intermediació de flor)...i com no el Pepe Veigas i el Pedro a la venda directa.

Hi va haver però, un abans (el que he explicat) i un després (que ara explicaré) en la Història del Mercat.

A partir de la darrera ampliació en la que el principal objectiu era el creixement de la Intermediació i l'ampliacio d'espais i aparcament epls clients van començar els recels promoguts per aquells que no van voler participar mai en la comercial i d'altres que la veien com una competència al pròpi Mercat. Aixi desprès del mandat del Josep Noé les coses es van començar a torçar i amb la nova Junta es van crear dos bándols que van abocar a la desunió i desconfiança genera i també vers la meva persona com a professional. Això va comportar que jo demanes una excedència que em van concedir.

Les coses empitjoraven de tal manera que es va produir una moció de censura contra la Junta d'en Josep Mª Gel per part d'un grup de socis liderats per l'Àngel Farina que va a passar a ser el proper President amb la ideia de retornar la filosofia inicial del Mercat i de defensar la Intermediació.

L'Àngel Farina va a tornar a confiar amb mi, la qual cosa li agrairé sempre i em va convençer per tornar a formar part d'aquell nou projecte al que em vag incorporar, dit sigui de pas, sense gaire convençiment després de les experiències passades...Dos anys després vaig plegar definitivament...

La Junta següent (i actual) encapçalada pel Josep Vizacarro va decidir que la Intermediació havia de separar-se de la S.A.T. del Mercat i avui ja no tenen cap mena de vincle. Es més, ni tant sols son llogaters del Mercat.

El control de qüalitat fa temps que va passar a millor vida, l'Hortimostra fa anys que va desapareixer i ja no existeix aquella sinergia que vàrem crear pel fet de que Mercat i Intermediació fossin una mateixa cosa. En definitiva, dona la sensació, quan parles amb els socis de la casa que encara van a vendre a les seves parades, que el Mercat funciona per nomès per la inèrcia del passat i no pas pels projectes del present i del futur...i quan això passa a casa meva en diem "mala peça al tel.ler"...

Ara tinc la sort de tornar a treballar al sector, en una comercial que es dedica ala exportació i que explota la ideia que mai vàrem poder dur a terme a la Intermediació quan el Marco i jo treballavem plegats, i quan miro en la retrospectiva del temps em pregunto com hem sigut capaços d'arrivar a aquesta situació de "tantsentmenfotisme", en la que la crisi no en pot ser la única excusa i em pregunto també com ens hem pogut deixar perdre tot allò que haviem aconsseguit picant molta pedra...i sobretot posant-hi molta il.lusió...

Però la vida continúa i al final la nostàlgia no ens aporta res més que bons records en alguns casos com el meu i suposo que no tant bons en els d'altres quan dintre d'un temps hagin de mirar enrera com ho he fet jo avui i s'hagin de preguntar que es el que van fer, o millor dit...que es el que no van fer !!!