divendres, 9 d’octubre del 2009

CARTA OBERTA A UN PRESIDENT

Benvolgut "senyor" Laporta,

Espero que no pensi que pel fet de no ser soci d'aquest gran club, no em dona dret d'opinar sobre la seva forma de ser i d'actuar.

De tota manera, si així fos jo hi tinc molt menys a perdre que tots els que han saltat de la seva Junta avorrits al seu costat. Jo, al cap i a la fí per vostè nomès dec ser un pobre afeccionat del futbol i d'aquest club. Però alhora tinc l'aventatge de poder dir el que penso sense demanar-li el seu consentiment i sense rebre'n les mateixes consequències que els seus ex-companys de Junta.

I consti, que li he de reconèixer que ha estat l'únic President capaç de fer front als "Boixo nois" la qual cosa diu molt a favor del seu "valor", que no de la seva persona.

"Valor" es precisament el que a vostè li ha sobrat sempre per afrontar situacions que d'altres en el seu lloc no haguessin suportat, com la de continuar presidint el Club tot i haver aguantat una moció de censura amb la gran majoria de vots en contra. Majoria, per altra banda, insuficient des del punt de vista legal, peró mes que suficient des del punt de vista moral per qualsevol altre persona amb un mínim de dignitat.

La manca de respecte als socis, tildant-los de deixar-se "embaucar" perquè no estaven "al loro" en una assemblea de compromissaris n'es una altra prova del seu "valor"

Vostè, "senyor" Laporta ha estat aquella mena de persona de les que ja n'he conegut unes quantes en aquesta vida. D'aquelles "persones" que jo resumiria amb una frase d'un vell conegut seu; "Teatro del bueno".

Pero als actors afeccionats com vostè acaben sent descoberts. Perqué segons el seu curriculum vostè deu ser un professional com advocat, pero com a actor un auténtic afeccionat. I els actors afeccionats, acaben actuant malament un dia o un altre.

"Senyor" Laporta, vostè fins ara, a més de "valor" ha tingut la sort de cara i quan estava acabat li va apareixer un Sant encomanat del cel que li va salvar l'honor guanyant copa, lliga i champions, però no s'enganyi, això no es mèrit seu "senyor" Laporta, això sens dubte es mèrit d'un entrenador carregat de seny i professionalitat.

I ara que l'equip ho ha guanyat tot, vostè torna a veure's les orelles i torna a alardejar el seu "valor", i fruit d'això li encarrega al seu director general (al que desprès deixa amb el cul a l'aire) una investigació per treure els draps bruts del qui volen fer ombra al seu dofí en la futura candidatura, el Sr. Sala Martin.

Però com tots els actors afeccionats, torna a quedar al descobert quan en acabar l'obra i mentre el public encara està aplaudint al director de l'obra, vostè baixa el teló i es deixa els papers del guió entre els espectadors. Per enèsima vegada l'han tornat a enxampar.

"Senyor" Laporta, ja li queda poc temps al capdavant de la institució. Si us plau, no exhibeixi més la seva prepotència i marxi amb la poca dignitat que li queda gràcies als èxits aconsseguits pel "savoir fair" del seu gran entrenador.

2 comentaris:

pep roig ha dit...

Et passes Miquel.
A les persones publiques les has de jutja per les seves accions publiques.
Et recomano que llegeixis El Punt del maresme d'avui dijous 15 d'octubre,
en aquest enllaç:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/92338-a-favor-de-laporta.html

Miquel Vila ha dit...

Perdona Pep. No estaré mai d'acord en aprofitar el càrreg de President d'un Club de Futbol per manifestar el teu ideal polític.
Hi ha molta gent de fora de Catalunya que es del Barça i no entén que el seu President es manifesti politicament: Ho sento. En aquesta ocasió no estem d'acord.